Crepidoma

A l'arquitectura clàssica, s'anomena crepidoma (κρηπίδωμα, del grec krepìs, base) a la plataforma escalonada construïda amb pedra sobre la qual s'assenta un temple.

Crepidoma del Filipeu a Olímpia, la columna es recolza en l'estilòbat amb dos nivells de l'estereòbat inferior, tots en marbre, recolzada en la pedra calcària de l'euthynteria.

Al ordre dòric, està conformada per tres graons que tenen la funció de sobre-elevar l'edifici, separant simbòlicament la residència dels déus del nivell del terra. A l'orde jònic i corinti varia el nombre de graons.

La part superior del crepidoma s'anomena estilòbata (escala o pla sobre el que es recolzen les columnes) i la inferior estereòbata. L'estructura de pedra sobre la qual es recolza el crepidoma (en pedra menys treballada perquè no es veu) se'n diu euthynteria.

La crepidoma pot presentar decoracions como motllures u altres motius en les cares visibles. A vegades, es troben també efectes òptics, como en el Partenó, on tot el basament és lleugerament convex per semblar, en perspectiva, més ample visualment.