Crescenciano Bilbao Castellanos
Crescenciano Bilbao Castellanos (Barruelo de Santullán, 1892 - Cuernavaca, 25 de desembre de 1961) va ser un polític i sindicalista espanyol, membre del PSOE i la UGT. Durant la Segona República va ser diputat a Corts.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Barruelo de Santullán (província de Palència) |
| Mort | 25 desembre 1961 (68/69 anys) Cuernavaca (Mèxic) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Huelva | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 8 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Huelva | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar, minaire, polític, metal·lúrgic |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Biografia modifica
Va néixer en la localitat palentina de Barruelo de Santullán en 1892.[1]
A l'edat de deu anys, sense si més no haver acabat els estudis primaris, va començar a treballar en una mina explotada per la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. En 1907 va ingressar en la Unió General de Treballadors (UGT) i cinc anys després ho faria en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), desenvolupat una ràpida activitat sindical.[2]
De cara a les eleccions de 1933 va presentar la seva candidatura a Corts per la circumscripció de Huelva, obtenint 60.137 vots i aconseguint així l'acta de diputat.[3] A l'octubre de 1934 va prendre part en la vaga revolucionària convocada pel PSOE i altres organitzacions obreres, si bé aquesta acabaria sent un fracàs. Crescenciano Bilbao va ser detingut per les autoritats portugueses a Vila Real de Santo António quan tractava d'abandonar Espanya, i fou posteriorment retornat a territori nacional i empresonat.[4][5] Aconseguiria revalidar el seu escó als comicis de 1936, als quals va acudir integrat en les llistes del Front Popular. En aquestes eleccions va obtenir 78.661 vots.[6] Després d'això va ser posat en llibertat per les autoritats.[7]
Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a la columna manada pel general José Miaja, que va operar al front de Còrdova.[8] Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República, servint com a comissari de l'Exèrcit de l'Est.[9] A instàncies d'Indalecio Prieto, a l'octubre de 1937 seria situat al capdavant del Comissariat general —en substitució del filocomunista Julio Álvarez del Vayo—.[10] Cessaria de tots els seus llocs en la primavera 1938.
Amb la derrota republicana va abandonar Espanya i va marxar a l'exili, instal·lant-se a Mèxic al costat de la seva família.[11][12]
Va morir a Cuernavaca la revetlla de nadal de 1961, als 71 anys.[13]
Referències modifica
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 404.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 404-404.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 406.
- ↑ Domínguez, 2016, p. 111.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 406-407.
- ↑ Espinosa Maestre, 1996, p. 45.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 407.
- ↑ Moreno Gómez, 1985, p. 245, 387.
- ↑ Álvarez Gómez, 1989, p. 389.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 408-409.
- ↑ Espinosa Maestre, 1996, p. 407.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 409-410.
- ↑ Álvarez Rey, 2009, p. 413.
Bibliografia modifica
- Álvarez Gómez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Álvarez Rey, Leandro. Los Diputados por Andalucía de la Segunda República, 1931-1939: diccionario biográfico. I. Centro de Estudios Andaluces, 2009.
- Domínguez, Mari Paz Díaz. Cincuenta años en la prensa de Huelva. Universidad de Huelva, 2016. ISBN 978-84-16621-36-1.
- Espinosa Maestre, Francisco. La Guerra civil en Huelva. Diputación Provincial de Huelva, 1996.
- Moreno Gómez, Francisco. La Guerra civil en Córdoba (1936-1939). Córdoba: Alpuerto, 1985.