Selecció artificial
La selecció artificial és la cria intencionada de certs trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres. El terme va ser definit per en Charles Darwin en contrast al procés de la selecció natural, en el que la capacitat de propagar-se els trets depèn a les millores de la supervivència degudes a l'adaptació a l'hàbitat de l'organisme. La selecció artificial que produeix un empitjorament de l'espècie des del punt de vista humà és anomenada selecció negativa.
Desenvolupament històric Modifica
El terme va ser originàriament encunyat per en Charles Darwin per il·lustrar la seva proposta d'un model més ample de la selecció natural. Es va adonar que diversos animals i plantes domesticades tenien propietats especials que varen ser desenvolupades intencionadament per potenciant la cria dels individus amb característiques desitjables i desestimant els individus que les tenien menys desitjables.
Contrast amb la selecció natural Modifica
La diferència entre les seleccions artificial i natural se centra en l'ambient que exerceix la pressió evolutiva. En essència, en la selecció artificial, la fitness està definida en part per la capacitat d'exhibir característiques seleccionables pels humans. Així doncs, com que ja sigui intencionadament o no, l'home exerceix una selecció de les seves característiques, la distribució dels seus trets canviarà.
Cal emfatitzar que no hi ha cap diferència real, des del punt de vista genètic, entre les seleccions natural i artificial, i que el concepte de selecció artificial va ser presentat com una il·lustració del procés més ample de la selecció natural. La selecció del procés és anomenat artificial quan les preferències i influències humanes tenen un efecte significatiu en l'evolució en una població o espècie particular. De fet, molts biòlegs evolutius veuen la domesticació com un tipus de selecció natural i canvi adaptatiu que ocorre en els organismes que estan sota el control humà.
Ús en el laboratori Modifica
L'explotació deliberada del poder selectiu ha esdevingut comú en la biologia experimental, particularment en la microbiologia i la genètica. En una tècnica ubiqua en els laboratoris, en enginyeria genètica, els gens són introduïts en cèl·lules, normalment bacteris, a través de plasmidis, en una procés anomenat transfecció. El gen d'interès és acompanyat en un plasmidi per un gen reporter, o un marcador selectiu, que codifica per a un tret específic com per exemple una resistència a antibiòtic o l'habilitat per créixer en altes concentracions de sal. Així doncs, es pot fer créixer les cèl·lules en unes condicions que mataran les normals i permetran que prosperin les que expressin els gens del plasmidi. D'aquesta manera, l'expressió del gen reporter serveix com un senyal de què el gen d'interès també s'està expressant en les cèl·lules.
Una altra tècnica emprada en el desenvolupament de fàrmacs empra un procés de selecció iterativa anomenat Evolució Sistemàtica de Lligands per Enriquiment Exponencial per fer evolucionar fragments d'àcids nucleics a aptàmers capaços d'unir-se específicament a composts orgànics amb altes afinitats d'unió.
Estudis en la fisiologia evolutiva, genètica del comportament, i altres àrees de la biologia dels animals també han fet ús deliberat de la selecció artificial.[1][2]
Cria selectiva Modifica
La cria selectiva és una tècnica utilitzada en la ramaderia per criar animals domèstics, com ara gossos, coloms o bestiar boví. Alguns d'aquests animals tenen determinades qualitats que el criador vol conservar. Així doncs, el criador seleccionarà per criar els animals que tinguin aquesta qualitat, i no els que en manquin. Charles Darwin utilitzà l'exemple de cria selectiva per il·lustrar la seva teoria de la selecció natural.
Els creuaments dels animals i les plantes resulta en uns híbrids. El terme de cria selectiva és sinònim de la selecció artificial.
En animals Modifica
Els animals amb una aparença homogènia, comportament altres característiques es coneixen com a races particulars i es fan deixant de banda alguns trets particulars i seleccionant-ne d'altres. Els animals de pura raça tenen una única raça reconeixible i els pures races amb llinatges registrats se'n diuen Pedigree. Les races creuades (crossbreeds) són una mescla de pures races, mentre que les races mesclades (mixed breeds)són una mescla de diferents races sovint desconegudes.
Tanmateix el cercar un sol tret per una raça pot ser problemàtic.[3]
El fenomen observable del vigor híbrid està en contrast amb la noció de puresa de la raça. Tanamteix, el creuament indiscriminat d'animals pot resultar també en una degradació de la qualitat.
Creuament de plantes Modifica
L'obtenció de noves varietats de plantes s'ha fet des del neolític, quan començà l'agricultura, domesticant les plantes silvestres en cultigens uniformes. Les varietats d'alt rendiment han tingut molta importància en agricultura.
Referències Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció artificial |
- ↑ Swallow JG, Garland T. (2005). Selection experiments as a tool in evolutionary and comparative physiology: insights into complex traits—an introduction to the symposium. Integr Comp Biol, 45:387–390.
- ↑ Garland T. (2003). Selection experiments: an under-utilized tool in biomechanics and organismal biology. Ch.3, Vertebrate Biomechanics and Evolution ed. Bels VL, Gasc JP, Casinos A.
- ↑ Grandin, Temple; Johnson, Catherine. [69-71 Animals in Translation]. New York, New York: Scribner, 2005. ISBN 0-7432-4769-8.