Obre el menú principal

Una crisi de subsistència era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).

Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de la població.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Planes 23-24.