Cristià II de Dinamarca
Cristià II de Dinamarca (Nyborg, 1 de juliol de 1481 - Kalundborg, 25 de gener de 1559 (Gregorià)) va ser rei de Dinamarca i Noruega entre 1513 i 1523, i de Suècia entre 1520 i 1521 per la Unió de Kalmar.[1]
_-_Bildnis_Christians_II.,_K%C3%B6nig_von_D%C3%A4nemark_(MbK,_Leipzig).jpg)
.svg)
Era fill del rei Joan I de Dinamarca, va ser el darrer monarca de la Unió que aplegava els tres regnes nòrdics.[2] El 1520 va anneixionar Suècia fins que el 1523 va ser destronat per son oncle Frederic I.[2] A Suècia se'l recorda amb el malnom de Cristià el Tirà.
Es va casar amb Isabel d'Àustria, filla de Felip el Bell i Joana I de Castella. Pel seu casament fou cunyat de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís II d'Hongria i Joan III de Portugal. La parella va tenir sis fills. Només tres van sobreviure els anys primerencs:
- Joan, príncep de Dinamarca (1518-1532).
- Dorotea d'Oldemburg (1520-1580), es casà el 1534 amb el duc palatí Frederic II.
- Cristina de Dinamarca (1521-1590), es va casar el 1534 amb el comte Francesc II Sforza de Milà, i el 1541 amb el comte Francesc I de Lorena.
Referències
modifica- ↑ Bisgaard, Lars. Christian 2: en biografi [Cristià I, una biografia] (en danès). Copenhaguen: Gads Forlag, 2019. ISBN 978-87-12-05697-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Cristià II de Dinamarca». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 13 juny 2023].
