Cristina Daura Mediano

il·lustradora i dibuixant de còmics

Cristina Daura Mediano (Barcelona, 27 de maig de 1988) és il·lustradora i dibuixant de còmics. Va estudiar il·lustració a l'Escola Massana i en el seu últim any de grau li van concedir una beca per estudiar en el Maryland Institute College of Art de Baltimore.

Infotaula de personaCristina Daura Mediano
Biografia
Naixement27 maig 1988 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Massana
Maryland Institute College of Art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNobrow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbehance.net… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Cristina-Daura-237011469682534 Instagram: cdaura LinkedIn: cristina-daura-mediano-37b4b929 Musicbrainz: 9b4c0c3e-a2a4-4fc3-a052-79c64e303e22 Discogs: 5735238 Modifica el valor a Wikidata

Ha col·laborat en diferents revistes com Rojo Putón, Kovra o Colibrí, i ha realitzat portades per editorials com Alpha Decay,[1] Blackie Books o Penguin, amb el llibre Everything is illuminated, de Jonathan Safran Foer, per a la col·lecció Essentials.[2]

En el món del còmic ha participat en la web Tik Tok còmics i ha contribuït en el llibre col·lectiu Todas putas (Dibbuks, 2014) amb la història Porno del bueno que va guanyar el premi a Mejor autora revelación en el Salón Expocomic (2015),[1] també ha col·laborat en el projecte de La Ciudad en viñetas (2015) creant un mural en el Centro Cibeles de Madrid.[3] Pel que fa a la música, les seves il·lustracions també són un referent i ha publicat cartells per a concerts i festivals, i portades de discos com El monstruo de la cueva, de Joe Crepúsculo.

L'octubre del 2018 va fer una exposició titulada Todo bien hasta ahora a la galeria El Diluvio Universal on va fer un recull dels treballs de la seva etapa com a autònoma.[2]

Actualment treballa per a publicacions com The New York Times, The New Yorker, The Wire, Businessweek, Süddeutsche Zeitung Magazin, Die Zeit, La República, El País i Nobrow, entre d'altres.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Cristina Daura: Cuando todas las piezas importan» (en espanyol europeu), 14-04-2016. [Consulta: 13 gener 2019].
  2. 2,0 2,1 Ferreres. «Cristina Daura, de la Massana al ‘New Yorker’», 24-12-2018. [Consulta: 13 gener 2019].
  3. «Cristina Daura cierra el tercer ciclo de La ciudad en viñetas. | Sobre Arquitectura y más | Desde 1998». [Consulta: 13 gener 2019].
  4. Bastarós M, Segarra N. Herstory: una historia ilustrada de las mujeres (en castellà). Madrid: Lumen, Novembre 2018, p. 190. ISBN 978-84-264-0486-2.