Croix-de-feu
La Croix-de-feu (traduït literalment «Creu de foc») va ser una lliga política i organització paramilitar francesa de dretes activa durant el període d'entreguerres, entre 1927 i 1936, i predecessora del Parti social français.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre  | ||||
| Forma jurídica | associació segons la llei francesa de 1901 | ||||
| Història | |||||
| Creació | 26 novembre 1927 | ||||
| Fundador | Maurice d'Hartoy | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1936 | ||||
.jpg)
La lliga va ser fundada el 26 de novembre de 1927 com a associació de veterans de la Primera Guerra Mundial per Maurice d'Hartoy.[1] Cap a l'any 1932 François de La Rocque va ser el seu president.[2] Al llarg de la seva història els seus militants —coneguts com «els cues fredes» (les froides queues)— van realitzar operacions paramilitars[3][4] i van participar (encara que per separat,[5] de manera tardana i amb menor protagonisme que militants d'altres lligues) als Disturbis del 6 de febrer de 1934.[6] El nombre de membres de la Croix-de-feu —que es va nodrir principalment de les classes mitjanes—[7] va arribar a una xifra d'entre 900 000[8] i 1 000 000[9] militants abans de dissoldre's al juliol de 1936[10] per la prohibició de les lligues després de la victòria a les urnes del Front Popular de França, transformant-se aleshores en el Parti social français.[11][12] Dins els seus membres, hi va haver una considerable proporció de dones.[13]
Ideologia
modificaHi ha un debat historiogràfic sobre la qualificació com a «feixista» de la lliga.[14] La Croix-de-feu, on el seu nacionalisme va ser una de les seves característiques més destacades, va amenaçar amb l'ús de violència política per aconseguir les seves finalitats ja el 1933.[15][16] Volien tancar l'esquerda oberta entre dreta i esquerra; el sistema amb el que respondrien al marxisme seria, segons el propi el mateix partit «corporativista».[11][17] Stanley G. Payne apunta que es va tractar d'una organització de només un moderat nacionalisme autoritari.[12]
Referències
modifica- ↑ Andrew i Ungar, 2008, p. 62.
- ↑ Winock, 2006, p. 6.
- ↑ Kennedy, 2007, p. 67-68, 75.
- ↑ Andrew i Ungar, 2008, p. 63.
- ↑ Passmore, 2013, p. 291.
- ↑ Kennedy, 2007, p. 67.
- ↑ Winock, 2006, p. 23-24.
- ↑ Winock, 2006, p. 22.
- ↑ Junkerman, 2010, p. 245.
- ↑ Winock, 2006, p. 5.
- ↑ 11,0 11,1 Kennedy, 2007, p. 65.
- ↑ 12,0 12,1 Payne, 1995, p. 295.
- ↑ Passmore, 2013, p. 313.
- ↑ Campbell, 2008, p. 250.
- ↑ Junkerman, 2010, p. 258.
- ↑ Kennedy, 2007, p. 64.
- ↑ Winock, 2006, p. 8-9.
Bibliografia
modifica- Andrew, Dudley; Ungar, Steven. Popular Front Paris and the Poetics of Culture. Harvard University Press, 2008. ISBN 0-674-01703-X.
- Campbell, Caroline «Women and Gender in the Croix de Feu and the Parti Social Français: Creating a Nationalist Youth Culture, 1927–1939» (en anglès). The Proceedings of the Western Society for French History, 36, 2008. Arxivat de l'original el 2014-07-20. ISSN: 0099-0329 [Consulta: 1r juny 2015].
- Junkerman, Hannah «Sons and Daughters of the Croix de Feu: An Inquiry into the Role of Youth in French Fascism» (en anglès). Intersections. Universitat de Washington, 11, 2, 2010, pàg. 241-320. Arxivat de l'original el 2015-01-12 [Consulta: 1r juny 2015].
- Kéchichian, Albert. Les Croix-de-feu à l'âge des fascismes: travail, famille, patrie (en francès). Editions Champ Vallon, 2006. ISBN 2-876-73-450-8.
- Kennedy, Sean «Pitfalls of Paramilitarism: The Croix de Feu, the Parti Social Français, and the French State, 1934-39» (en anglès). Journal of Conflict Studies. University of New Brunswick, 27, 2, 2007. Arxivat de l'original el 2015-01-11. ISSN: 1715-5673 [Consulta: 1r juny 2015].
- Passmore, Kevin. The Right in France from the Third Republic to Vichy (en anglès). Oxford University Press, 2013. ISBN 978-0-19-965820-6.
- Payne, Stanley G. A History of Fascism 1914-1945 (en anglès). University of Wisconsin Press, 1995. ISBN 0-299-14870-X.
- Winock, Michel «Revisiting French fascism: La Rocque and the Croix-de-Feu» (en francès). Vingtième Siècle. Revue d'histoire 2006/2Vingtième Siècle. Revue d'histoire, 90, 2006, pàg. 3-27. Arxivat de l'original el 2015-01-12. ISSN: 0294-1759 [Consulta: 31 maig 2015].
