Obre el menú principal

La Croix-de-feu (traduït literalment «Creu de foc») va ser una lliga política i organització paramilitar francesa de dretes activa durant el període d'entreguerres, entre 1927 i 1936, i predecessora del Parti social français.

Infotaula d'organitzacióCroix-de-feu
Croix de Feu symbol.jpg
Dades bàsiques
Tipus associació
Forma jurídica associació
Forma jurídica
Creació 26 novembre 1927
Fundador Maurice d'Hartoy
Data de dissolució 1936
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Símbol de la Croix-de-feu
Reunió de membres de la Croix-de-feu el 1935 per commemorar el dia de l'Armistici

La lliga va ser fundada el 26 de novembre de 1927 com a associació de veterans de la Primera Guerra Mundial per Maurice d'Hartoy.[1] Cap a l'any 1932 François de La Rocque va ser el seu president.[2] Al llarg de la seva història els seus militants —coneguts com «els cues fredes» (les froides queues)— van realitzar operacions paramilitars[3][4] i van participar (encara que per separat,[5] de manera tardana i amb menor protagonisme que militants d'altres lligues) als Disturbis del 6 de febrer de 1934.[6] El nombre de membres de la Croix-de-feu —que es va nodrir principalment de les classes mitjanes—[7] va arribar a una xifra d'entre 900 000[8] i 1 000 000[9] militants abans de dissoldre's al juliol de 1936[10] per la prohibició de les lligues després de la victòria a les urnes del Front Popular de França, transformant-se aleshores en el Parti social français.[11][12] Dins els seus membres, hi va haver una considerable proporció de dones.[13]

IdeologiaModifica

Hi ha un debat historiogràfic sobre la qualificació com a «feixista» de la lliga.[14] La Croix-de-feu, on el seu nacionalisme va ser una de les seves característiques més destacades, va amenaçar amb l'ús de violència política per aconseguir les seves finalitats ja el 1933.[15][16] Volien tancar l'esquerda oberta entre dreta i esquerra; el sistema amb el que respondrien al marxisme seria, segons el propi el mateix partit «corporativista».[11][17] Stanley G. Payne apunta que es va tractar d'una organització de només un moderat nacionalisme autoritari.[12]

ReferènciesModifica

  1. Andrew; Ungar, 2008, p. 62.
  2. Winock, 2006, p. 6.
  3. Kennedy, 2007, p. 67-68, 75.
  4. Andrew; Ungar, 2008, p. 63.
  5. Passmore, 2013, p. 291.
  6. Kennedy, 2007, p. 67.
  7. Winock, 2006, p. 23-24.
  8. Winock, 2006, p. 22.
  9. Junkerman, 2010, p. 245.
  10. Winock, 2006, p. 5.
  11. 11,0 11,1 Kennedy, 2007, p. 65.
  12. 12,0 12,1 Payne, 1995, p. 295.
  13. Passmore, 2013, p. 313.
  14. Campbell, 2008, p. 250.
  15. Junkerman, 2010, p. 258.
  16. Kennedy, 2007, p. 64.
  17. Winock, 2006, p. 8-9.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Croix-de-feu