Crotalins
Els crotalins (Crotalinae) són una subfamília de serps verinoses de la família Viperidae, estesa principalment per Amèrica, amb algunes espècies a l'Àsia. Se'ls denomina sovint escurçons de foseta, fent referència al fet que tenen una foseta loreal, un orifici a cada costat del cap entre l'ull i l'orifici nasal, que és un òrgan termoreceptor molt sensible a les variacions de temperatura que els hi serveix per detectar les preses de sang calenta.
Crotalinae  | |
|---|---|
.jpg) Crotalus horridus | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Viperidae |
| Subfamília | Crotalinae Oppel, 1811 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Actualment es reconeixen 18 gèneres i 151 espècies: 7 gèneres i 54 espècies del Vell Món, en contra d'una major diversitat d'11 gèneres i 97 espècies en el Nou Món. Els grups de serps representades aquí inclouen serps de cascavell, puntes de llança, mocassins, així com el Trimeresurus a l'Àsia. El gènere tipus d'aquesta subfamília és Crotalus, l'espècie tipus és la cascavell de fusta, C. horridus.
Descripció modifica
Aquestes serps varien en grandària des de la petita escurçó Hypnale hypnale, que només arriba a una mida de 30-45cm, fins a la serp cascavell muda (Lachesis muta) que pot arribar a mesurar 3,65 m, sent l'escurçó més llarga del món.
Distribució geogràfica modifica
Aquesta família de serps es troba en el Vell Món, des de l'est d'Europa cap a l'est a través de l'Àsia fins al Japó, Taiwan, Indonèsia, Índia i Sri Lanka. A Amèrica s'estenen des del sud del Canadà cap al sud, per l'Amèrica Central fins al sud de l'Amèrica del Sud.
Hàbitat modifica
Es tracta d'un grup molt versàtil, els membres es troben en hàbitats molt diferents, que van des de deserts (per exemple, el cròtal banyut, Crotalus cerastes) a selves (per exemple, la cascavell muda, Lachesis muta). Poden ser arbòries o terrestres, i també hi ha una espècie semi-aquàtica: el mocassí (Agkistrodon piscivorus). El rècord altitudial és compartit per Crotalus triseriatus a Mèxic i Gloydius strauchi a la Xina, que tots dos van ser trobats per sobre de la línia d'arbres a una altitud de més de 4.000 msnm.
Comportament modifica
Encara que algunes espècies són molt actives durant el dia, com Trimeresurus trigonocephalus, una escurçó endèmica de Sri Lanka, la majoria són nocturnes, preferint evitar les temperatures altes durant el dia, i cacen quan les seves preses favorites també estan actives. Es creu que les fosetes loreals d'aquestes serps també poden servir per a localitzar zones més fresques en les quals puguin descansar.
Com a depredadors d'emboscada, generalment esperen amb paciència fins que alguna de les seves preses passi dins del seu rang. Almenys una espècie, l'arbòria Gloydius shedaoensis de la Xina, és coneguda per seleccionar un lloc d'emboscada específic i tornar-hi cada any a temps per la migració de primavera de les aus. Els estudis han indicat que aquestes serps aprenen a millorar la seva precisió d'atac amb el temps.
En zones temperades, moltes espècies (per exemple, la majoria de les serps de cascavell) es congreguen en un lloc protegit per passar l'hivern (vegeu hibernació) juntes. Les serps es beneficien de la producció combinada de calor. No obstant això, algunes espècies no congreguen d'aquesta manera, com per exemple la Agkistrodon contortrix, o Crotalus scutulatus.
Igual que la majoria de les serps, prefereixen evitar una confrontació amb els éssers humans, i només ataquen quan se senten acorralades o amenaçades.
Reproducció modifica
Gairebé tots els crotalins són ovovivípars, és a dir, les femelles donen a llum a cries vives. Entre les excepcions ovípares (posta d'ous) es troben gèneres d'escurçons com Lachesis, Calloselasma, i algunes espècies del gènere Trimeresurus. Es creu que tots els crotalins que ponen ous també tenen cura dels seus ous.
La mida de les ventrades pot variar de dos per espècies molt petites, a 86 a Bothrops atrox, que representa una de les espècies més prolífiques de totes les serps vivípares. Moltes cries de crotalins tenen cues de colors brillants que contrasten dramàticament amb la resta del seu cos. Aquestes cues s'utilitzen per a un comportament conegut com a atracció cabal, en què les cries atreuen a les seves preses amb el moviment ondulant de la seva cua.
Gèneres modifica
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crotalins |
- McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
- Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
- Crotalinae (TSN 634394). Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica.
- Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptiles of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- Shine R, Sun L, Kearney M, Fitzgerald M. 2002. Why do Juvenile Chinese Pit-Vipers (Gloydius shedoaensis) Select Arboreal Ambush Sites? Ethology 108:897-910. ISSN 0179-1613. PDF at University of Sydney School of Biological Sciences. Accessed 26 October 2006.
- WWF. Especies Sujetas a Protección Especial según la Norma Oficial Mexicana NOM-059-ECOL-2001.
- WWF. Especies Sujetas a Protección Especial según la Norma Oficial Mexicana NOM-059-ECOL-2001.