Cua d'oreneta

L'acoblament de cua d'oreneta, cua d'oronella, cudornella o cua de milà o coa de milana^[1] és un tipus d'encaix, de fusta, de metall o d'altra matèria sòlida, dentat que es talla de manera que la metxa es va eixamplant cap al seu extrem amb forma de falca que recorda la cua d'una oreneta comuna i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma, generalment de trapezi, en l'altra peça que es vol acoblar.^[2] L'eina de fuster per a fer embarrotats, és una mena de ribot o plana que fa biaix, amb el ferro de forma especial, dit embarrotador o reganyador. Un embarrotat són les clavendes ressaltades d'una porta d'entrada, de manera que es puguin unir amb les travesseres de darrere; o la unió de dues peces de fusta amb la juntura en angle agut. Els costats inclinats de la cua d'oreneta reforcen la resistència a la tracció amb el mateix principi d'una falca clavada en el mànec d'un martell o d'una destral. Així a diferència d'un acoblament de caixa i metxa, l'acoblament de cua d'oreneta és capaç de resistir no solament la força lateral, sinó també la força transversal i de tracció. Encaixada així dins un buit de la mateixa forma, roman subjecta molt fortament i no es pot treure sense una gran força. N'hi ha de dues classes: cudornelles cegues (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta no la travessa, de manera que no es veu la testa de l'altra) i cudornelles passades (quan l'encaix o encaixos d'una de les peces de fusta la travessa, de manera que es veu la testa de l'altra).

Dibuix del diccionari de tecnologia (1904)

Els acoblaments de cua d'oreneta s'utilitzen en moltes àrees de la tecnologia:

Encaixos de peces de fusta, sobretot perquè no cal emprar fixacions metàl·liques addicionals (claus o caragols), en particular, per als calaixos, caixes o també instruments musicals.
Fixació de les paletes al volant d'una turbina.