Cuevas del Conventico
Les Cuevas del Conventico són unes coves històriques situades a Melilla la Vella i que tenen el seu accés des del Museu d'Art Sacre, a la ciutat espanyola de Melilla i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1][2]
| ||||
| Tipus | cova museu atracció turística  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Melilla (Espanya) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Conjunt històric | ||||
Història
modificaAl principi grutes naturals excavades per l'aigua en la Cala de Trápana, van ser usades per fenicis, romans, àrabs per a aixoplugar-se ficant els seus vaixells en la gran cavitat i finalment pels espanyols, que van excavar en el segle xviii diversos nivells sobre les grutes naturals per a magatzems de queviures, encara que el seu ús més cèlebre va ser quan van ser usades per a allotjar a la població en el Setge de Melilla (1774-1775).[1][3][4]
En 1925 amb la construcció del Port de Melilla l'ancorada es va encegar amb sorra, formant-se una platja. Entre 1993 i 1995 es va construir l'arc parabòlic i les parets cap a la Cala de Trápana, i més tard es van construir voltes de maó en el tercer nivell i es van pavimentar els carrers situats damunt d'aquestes, Miguel Acosta i Concepción a causa del risc d'ensulsiada, fent-se visitables coincidint amb el V centenari de l'ocupació espanyola de Melilla amb la instal·lació de paviments de fusta. Entre 1998-2000 es va apuntalar i va reforçar el primer nivell, es van comunicar tots els nivells, van construir condícies i una depuradora sota l'escala que baixa a Trápana.[1][5][6][7]
Descripció
modificaDisposa una gegantesca cavitat oberta, reforçada per un arc parabòlic de pedra i maó i tres nivells intercomunicats, de més baix a més alt. El primer consta de dues naus que es creuen i va ser usat com a església, el segon, un conjunt d'estades comunicades entre si i amb finestres a l'exterior, sent la tercera semblança a l'anterior, però d'estades més petites i baixes.[1][8][9][10][11][12][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Peralta, Salvador; Bravo Nieto; Saéz Cazorla. Melilla la Vieja Plan Especial de los Cuatro Recintos Fortificados. EDICIONES SEYER, 1990, p. 220-225. ISBN 84-87291-95-3.
- ↑ «Primer recinto». http://www.melilla.es. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Cartografía histórica de Melilla, 1997. ISBN 13: 9788486022853.
- ↑ Villaba González, Miguel. Colección cartográfica de mapas, planos y dibujos de melilla, en el Archivo General de Simancas (1564-1797). Imagraf, 2012.
- ↑ Vellés Montoya, Javier. Melilla la bien guardada Notas y dibujos para la restauración de sus murallas (1988-1997). UNED Melilla, 1997. ISBN 84-87291-93-7.
- ↑ Vellés, Javier «Restauración de las Cuevas del Conventico en Melilla». LOGGIA, 2, 2011, pàg. 71-77. ISSN: 1579-0951año=19979 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Vellés, Javier «Recóndito lugar del Mediterráneo. Las cuevas del Conventico, obras de restauración». Revista Akros, 10, 2011, pàg. 71-77. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Santacana Mestre, Joan; Martínez Gil, Tània; García Barat, Rafael «Melilla, ciudad patrimonial. La visibilidad del patrimonio intangible. El ejemplo de las cuevas del Conventico». Revista Akros, 10, 2011, pàg. 60-65. ISSN: 1579-0959 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ «Cuevas del Conventico». http://www.melillaturismo.com. Arxivat de l'original el 13 de octubre de 2017. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ 10,0 10,1 Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997.
- ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutiérrez; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
Enllaços externs
modifica- Lloc oficial Arxivat 2017-octubre-13 a la Wayback Machine.