Cultura Belén

cultura precolombina argentina

La Cultura Belén es va desenvolupar en els departaments Belén i Tinogasta de la província argentina de Catamarca, al llarg del riu Hualfín. El seu desenvolupament es produeix entre l'any 1000 i el 1450 a les valls d'Abaucán i Hualfín, on estava el seu centre principal, i en el bolson de Pipanaco.[1]

Se situa dins de les cultures del període agroterrisser tardà caracteritzant la seva producció terrissera per les seves figures de serps, nyandús i gripaus amb cossos reticulats o amb creu. Es van destacar en la seva terrisseria, fabricant urnes amb la base en forma de con truncat invertit i un coll cilíndric amb dues nanses. Enterraven els cadàvers en grans urnes cobertes amb teles.

Van utilitzar el bronze per fer destrals i altres articles. Els habitatges eren grans recintes rectangulars d'amples murs.

Aquesta cultura constituirà més tard el nucli central del poble diaguita.

Referències modifica

  1. Tarragó, Myriam Noemí. «Periodo de desarrollos regionales. Santa María y Beén» (en castellà). Guía de Catamarca. Gobierno de la província de Catamarca. Arxivat de l'original el 2009-05-26. [Consulta: 1r gener 2020].

Vegeu també modifica