Cuneïforme hittita

Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys.

El cuneïforme hittita és l'ús d'escriptura cuneïforme amb el llenguatge hittita. Els escrits que han perdurat fins a l'actualitat estan gravats en tauletes de fang datades al segon mil·lenni aC (aproximadament del segle XVII al XII aC).

Infotaula sistema d'escripturaCuneïforme hittita
Hittite Cuneiform Tablet- Cultic Festival Script.jpg
Tauleta d'argila amb cuneïforme hittita Modifica el valor a Wikidata
Tipusescriptura Modifica el valor a Wikidata

La ortografia va ser adaptada directament del cuneïforme de l'assiri antic. Al HZL es compten 375 símbols usats en documents hittites (11 només apareixen en gloses hurrites i hattis) en comparació amb els més de 600 símbols usats en l'assiri antic.[1] Aproximadament la meitat dels símbols tenen valors sil·làbics i la resta son ideogrames o logogrames per representar paraules completes - alguns caràcters com "$", "%" i"&" encara es fan servir en llengües contemporànies.

El símbols cuneïformes poden usar-se amb tres funcions: sil·labogrames, accadigrames o sumerigrames. Sil·labogrames son caràcters que representen síl·labes. Accadigrames i sumerigrames son ideogrames originalment de l'accadi o el sumeri respectivament, però no es pronuncien com a l'idioma original. Els sumerigrames acostumen a ser ideogrames i determinatius. Habitualment,

  • sil·labogrames es transcriuen en minúscules i cursiva
  • accadigrames en majúscules i cursiva.
  • sumerigrames en majúscules recta.

Per tant, el símbol GI 𒄀 es pot usar (i transcriure) de tres maneres: com la síl·laba hittita gi (també ge); en accadi QÈ-RU-UB la preposició "prop" com , i com ideograma sumeri GI per "tub" o amb lletra aixecada GI quan s'usa com determinant.

Sil·labariModifica

Els sil·labaris consisteixen en vocals soles, vocals precedides per una consonant (representat habitual amb les lletres CV), vocals seguides de consonants (VC), o consonants en les dues posicions (CVC). Aquest sistema distingeix les següents consonants.

b, p, d, t, g, k, ḫ, r, l, m, n, š, z,

combinades amb les vocals a, e, i, u. A més s'introdueixen els símbols ya (=I.A 𒄿𒀀), wa (=PI 𒉿) i wi (=wi5=GEŠTIN 𒃾 "vi"). El contrast de les sèries sordes/sonores (k/g, p/b, t/d) no s'usen per expressar aquest contrast en Hittita. S'usen de forma intercanviable en algunes paraules, mentre que en altres paraules s'escriuen consistentment. La causa d'aquest contrast no està del tot clar, i hi ha diverses interpretacions i propostes de la fonologia.

De manera similar, el propòsit d'inserir una vocal addicional entre sil·labogrames tampoc està clar. Hi ha exemples d'aquesta pràctica com la -a- en iš-ḫa-a-aš "mestre" o en la-a-man "nom", ú-i-da-a-ar "aigües". En alguns casos, pot indicar una vocal llarga heretada (lāman, similar al llatí nōmen; widār, similar al greek ὕδωρ hudōr), però pot tenir altres funcions relacionades amb accentuació.

VModifica

a 𒀀
e 𒂊
i 𒄿
u 𒌋, ú 𒌑

CVModifica

b- p- d- t- g- k- ḫ- l- m- n- r- š- w- y- z-
-a ba 𒁀 pa 𒉺 da 𒁕 ta 𒋫 ga 𒂵 ka 𒅗 ḫa 𒄩 la 𒆷 ma 𒈠 na 𒈾 ra 𒊏 ša 𒊭 wa 𒉿 ya 𒄿𒀀 za 𒍝
-e be 𒁁 ,

𒁉

de,

di 𒁲

te 𒋼 ge,

gi 𒄀

ke,

ki 𒆠

ḫe 𒄭,

ḫé 𒃶

le,

li 𒇷

me 𒈨,

𒈪

ne 𒉈,

𒉌

re,

ri 𒊑

še 𒊺 ze 𒍣,

𒍢

-i bi 𒁉 ti 𒋾 ḫi 𒄭 mi 𒈪 ni 𒉌 ši 𒅆 wi5 𒃾 zi 𒍣
-u bu,

pu 𒁍

du 𒁺 tu 𒌅 gu 𒄖 ku 𒆪 ḫu 𒄷 lu 𒇻 mu 𒈬 nu 𒉡 ru 𒊒 šu 𒋗,

šú 𒋙

zu 𒍪

VCModifica

-b -p -d -t -g -k -ḫ -l -m -n -r -z
a- ab, ap 𒀊 ad, at 𒀜 ag, ak 𒀝 aḫ, eḫ, iḫ, uḫ 𒀪 al 𒀠 am 𒄠 an 𒀭 ar 𒅈 𒀸 az 𒊍
e- eb, ep, ib, ip 𒅁 ed, et, id, it 𒀉 eg, ek, ig, ik 𒅅 el 𒂖 em, im 𒅎 en 𒂗 er, ir 𒅕 𒌍, 𒐁 ez, iz 𒄑
i- il 𒅋 in 𒅔 𒅖
u- ub, up 𒌒 ud, ut 𒌓 ug, uk 𒊌 ul 𒌌   um 𒌝 un 𒌦 ur 𒌨, úr 𒌫 𒍑 uz 𒍖

CVCModifica

  • Ḫ: ḫal 𒄬 ; ḫab/p 𒆸 ; ḫaš 𒋻; ḫad/t 𒉺 (=pa, PA "ceptre); ḫul (=ḪUL "dolent"); ḫub/p 𒄽; ḫar/ḫur 𒄯 (ḪAR "anell", ḪUR "espés", MUR "pulmó")
  • K/G: gal 𒃲 (=GAL "genial"); kal,gal9 𒆗; kam/gám 𒄰 (=TU7 "sopa"); k/gán 𒃷 (=GÁN "camp"); kab/p,gáb/p 𒆏 (=KAB "esquerra"); kar (=KAR "trobar"); k/gàr 𒃼; k/gaš 𒁉 (=bi, KAŠ "cervesa"); k/gad/t 𒃰 (=GAD "roba de llit"); gaz 𒄤 (=GAZ "matar"); kib/p ; k/gir 𒄫; kiš 𒆧 (=KIŠ "món"); kid/t9 𒃰 (=gad); kal 𒆗 (=KAL "fort"); kul 𒆰 (=KUL "fills"); kúl,gul 𒄢 (=GUL "trencar"); k/gum 𒄣; kur 𒆳 (=KUR "terra"); kùr/gur 𒄥
  • L: lal 𒇲 (=LAL "enllaçar"); lam 𒇴; lig/k 𒌨 (=ur); liš 𒇺 (=LIŠ "cullera"); luḫ 𒈛 (=LUḪ "ministre"); lum 𒈝
  • M: maḫ 𒈤 (=MAḪ "genial"); man (=MAN "20"); mar 𒈥; maš 𒈦 (=MAŠ "meitat"); meš (="90") ; mil/mel 𒅖(=iš); miš 𒈩; mur 𒄯(=ḫur); mut (=MUD "sang")
  • N: nam 𒉆 (=NAM "districte"); nab/p 𒀮; nir 𒉪; niš (=man)
  • P/B: p/bal 𒁄; pár/bar 𒈦 (=maš); paš ; pád/t,píd/t 𒁁; p/bíl 𒉋 (=GIBIL "new"); pir ; p/biš,pùš 𒄫 (=gir); p/bur
  • R: rad/t 𒋥; riš 𒊕 (=šag)
  • Š: šaḫ 𒋚 (=ŠUBUR "porc"); šag/k 𒊕 (=SAG "cap"); šal 𒊩 (=MUNUS "dona"); šam 𒌑 (=ú); šàm ; šab/p ; šar 𒊬 (=SAR "planta"); šìp ; šir 𒋓 (=ŠIR "testicles"); šum 𒋳; šur 𒋩
  • T/D: t/daḫ, túḫ 𒈭; tág/k,dag/k 𒁖; t/dal 𒊑 (=ri); tám/dam 𒁮 (=DAM "esposa"); t/dan 𒆗 (=kal); tab/p,dáb/p 𒋰 (=TAB "2") ; tar 𒋻; t/dáš,t/diš 𒁹 ("1") ; tàš 𒀾; tin/tén 𒁷; t/dim 𒁴 ; dir (=DIR "vermell") ; tir/ter 𒌁 (=TIR "bosc") ; tíš ; túl 𒇥; t/dum 𒌈; t/dub/p 𒁾 (=DUB "tauleta d'argila") ; túr/dur 𒄙(=DUR "tira")
  • Z: zul 𒂄; zum 𒍮

DeterminatiuModifica

Determinatius son sumerogrames que no es pronuncien però indiquen la classe o natura d'un nom, per exemple en URUḪa-at-tu-ša (𒌷𒄩𒀜𒌅𒊭); URU és un determinant marcant el nom de la ciutat, i la pronunciació és simplement /hattusa/. D'altra banda, altres sumerogrames son ideogrames per ser pronunciats en Hittita.

  • m, I ("1", DIŠ) 𒁹, noms personals
  • DIDLI 𒀸 (sufix), plural or col·lectiu
  • DIDLI ḪI.A 𒀸𒄭𒀀 (sufix), plural
  • DINGIR (D) 𒀭 "deitat"
  • DUG 𒂁 "vaixell"
  • É 𒂍 "casa"
  • GAD 𒃰 "tela, roba de llit"
  • GI 𒄀 "tub; canya"
  • GIŠ 𒄑 "llana"
  • GUD 𒄞 "bòvid"
  • ḪI.A 𒄭𒀀(sufix), plural
  • ḪUR.SAG 𒄯𒊕 "muntanya"
  • ÍD "riu"
  • IM 𒅎 "argila"
  • ITU 𒌚 "mes"
  • KAM 𒄰 (sufix), numerals
  • KI 𒆠 (sufix), en alguns noms de llocs
  • KU6 𒄩 "peix"
  • KUR 𒆳 "terra"
  • KUŠ 𒋢 "amagar, pells"
  • 𒇽 "home"
  • MEŠ 𒈨𒌍 (sufix), plural
  • MEŠ ḪI.A 𒈨𒌍𒄭𒀀 (sufix), plural
  • MUL 𒀯 "estrella"
  • MUNUS (f) 𒊩 "dona", nom femení
  • MUŠ 𒈲 "serp"
  • MUŠEN 𒄷 (suffixed) "ocell"
  • NA4 "pedra"
  • NINDA 𒃻 "pa"
  • PÚ "font"
  • SAR 𒊬 (suffixed) "planta"
  • SI 𒋛 "banya"
  • SÍG 𒋠 "llana"
  • TU7 𒄰 "sopa"
  • TÚG 𒌆 "vestit"
  • Ú 𒌑 "planta"
  • URU 𒌷 "ciutat"
  • URUDU 𒍐 "coure"
  • UZU 𒍜 "carn"

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • E. Forrer, Die Keilschrift von Boghazköi, Leipzig (1922)
  • J. Friedrich, Hethitisches Keilschrift-Lesebuch, Heidelberg (1960)
  • Chr. Rüster, E. Neu, Hethitisches Zeichenlexikon (HZL), Wiesbaden (1989)
  • Gillian R. Hart, Some Observations on Plene-Writing in Hittite, Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London (1980)
  • Gordin, Shai. Hittite Scribal Circles: Scholarly Tradition and Writing Habits, Wiesbaden: Harrassowitz (2015)

Enllaços externsModifica

  • FreeIdgSerif inclou codis Unicode Cuneïforme per l'Hittita (GFDL, branca de FreeSerif)