No s'ha de confondre amb Cuniculus.

Un cuniculus (plural cuniculi) és un tipus de canal d'aigua, usat per antigues civilitzacions a la Península italiana. Com que l'ús general italià antic deriva de l'ús etrusc, el terme té importància, particularment, per referir-se als cuniculus etruscs.[1][2]

Fosso dei Costaroni, restes d'un cuniculus etrusc a Formello.
Secció d'un qanat o mina d'aigua. Un cuniculus era físicament idèntic.

Descripció

modifica

Un cuniculus podia tenir qualsevol forma des d'una forma de canal fins a un complex sistema de túnels. Els usos van ser múltiples: reg, drenatge, desviament, subministrament, etc.

La ciutat de Veii es va destacar pel seus cuniculi. La comunitat italiana de Formello al nord de Veii era famosa pels nombrosos cuniculi allà existents.[3]

Els romans van usar els cuniculi de Veii per minar la seva ciutadella.[4]

Construccions similars

modifica

Albelló

modifica

Les definicions oficials d'albelló indiquen un canal superficial o un conducte subterrani per donar sortida a les aigües sobreres o brutes.

  • Els albellons de drenatge correspondrien als antics cuniculums (cuniculi en llatí). En principi les aigües conduïdes no eren potables però tampoc no eren brutes.
    • Els albellons de drenatge tenien una aplicació en la regulació de les aigües dels camps i de les mines, impedint acumulacions d'aigua.[5][6][7]

Des del punt de vista constructiu, una mina d'aigua és idèntica a un cuniculum.

En el setge de ciutats o castells amb muralles un dels mètodes d'atac era l'excavació de mines fins que els atacants podien situar-se per sota del mur amb possibilitats d'enderrocar-lo. En època romana aquestes mines es coneixien amb el terme cuniculus i els sapadors que hi treballaven cuniculari.

  • En alguns setges, els atacants aprofitaven els albellons existents.
  • Una de les tàctiques típiques de defensa eren les contra-mines.[8][9]

Referències

modifica