Cupressus
El xiprer és un gènere d'arbres de la família de les cupressàcies. Els seus membres són considerats arreu del món com a xiprers, encara que en l'àmbit catalanoparlant s'acostuma a donar el nom de xiprer a una de les espècies d'aquest gènere, Cupressus sempervirens (coneguda també com a xiprer comú o xiprer mediterrani).
 Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | cypress wood (en)   |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Subfamília | Cupressoideae |
| Gènere | Cupressus L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Cupressus sempervirens |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Xanthocyparis (en) Callitropsis Hesperocyparis (en)
|
DescripcióModifica
És un arbre de zones càlides o temperades, de creixement ràpid, que pot assolir els 20 metres d'alçada. És una conífera amb forma piramidal i de fulles perennes.
Creix naturalment a qualsevol part del món si té la temperatura i el sòl adequats, però es cultiva comercialment a l'Àfrica oriental, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Moltes de les seves espècies es cultiven com a arbres ornamentals. A l'Àsia es planten al costats dels temples, i en el Mediterrani s'associa el xiprer amb els cementiris cristians, en una pràctica que ve dels temps dels romans.
El seu creixement és ràpid en els primers anys de vida, per alentir-se posteriorment; segons espècies, pot viure de 300 a 2.000 anys. És de tronc recte i d'escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites (2-6 mm de longitud) amb forma d'escata, alineades en parelles oposades i disposades decussadament (en angle recte respecte a les parelles inferior i superior). Floreix a finals de l'hivern i un mateix exemplar produeix flors masculines i femenines; les masculines formen cons ovals de color verdós que pengen de les puntes de les branques. Els femenins són lleugerament esfèrics, acostumen a tenir 12 escates i en créixer formen gàlbuls de 3 x 4 cm, de color verd al començament, per envermellir i tornar-se marrons en madurar.
UsosModifica
La seva fusta és de color ocre groguenc clar, de textura fina i normalment de gra recte, no és resinosa i sovint té una aroma similar a la del cedre.
En el camp de la cosmètica se li atribueixen les característiques següents: Reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.
EspèciesModifica
Espècies del Vell MónModifica
Els seus membres tendeixen a tenir cons amb més esquames (entre 8 i 14, amb l'excepció de les 6 del C. funebris). El Cupressus sempervirens n'és l'espècie més coneguda en l'àmbit mediterrani, on se l'acostuma a anomenar xiprer en forma genèrica.
- Cupressus cashmeriana (C.torulosa var. cashmeriana) - xiprer del Caixmir
- Cupressus chengiana - xiprer de Cheng
- Cupressus duclouxiana - xiprer de Yunnan
- Cupressus dupreziana - xiprer del Tassili, xiprer del Sàhara
- Cupressus atlantica (C. dupreziana subsp. atlantica) - xiprer del Marroc, xiprer de l'Atles
- Cupressus funebris - xiprer fúnebre, xiprer ploraner
- Cupressus gigantea - xiprer del Tibet
- Cupressus sempervirens - xiprer mediterrani, xiprer comú, xiprer negre, xifrer
- Cupressus torulosa - xiprer de l'Himàlaia
- Cupressus tortulosa (Cupressus corneyana) - xiprer de Bhutan
Espècies del Nou MónModifica
Aquests cupressus tenen cons de poques esquames (de 4 a 8, més en la C. macrocarpa), cadascuna amb una espina prominent i estreta. Els darrers estudis genètics suggereixen que aquestes espècies estan menys emparentades amb el gènere Cupressus que amb els Callitropsis i Juniperus, i alguns científics ja han postulat reclassificar aquestes espècies en el Callitropsis o en un nou gènere.
- Cupressus abramsiana (C. goveniana var. abramsiana) - xiprer de Santa Cruz
- Cupressus arizonica - xiprer d'Arizona (aspre), xiprer cendrós, xiprer blau
- Cupressus bakeri - xiprer de Baker, xiprer de Modoc
- Cupressus glabra (C. arizonica subsp. glabra)- xiprer d'Arizona llis, xiprer blau, xiprer glabre d’Arizona
- Cupressus goveniana (C. californica)- xiprer de Gowen, xiprer de Califòrnia
- Cupressus guadalupensis - xiprer de Guadalupe
- Cupressus lusitanica - xiprer de Mèxic (originari de Mèxic i Guatemala); xiprer de Portugal, cedre de Buçaco, cedre de Goa (cultivat des del segle XVII)
- Cupressus macnabiana - xiprer de MacNab, xiprer de Shasta
- Cupressus macrocarpa (C. lambertiana) - xiprer de Monterrey, cuprés, xiprer de California, xiprer de Lambert; procedent de Califòrnia (EUA)
- Cupressus montana (C. arizonica subsp. montana) - xiprer de San Pedro Martir
- Cupressus nootkatensis (Callitropsis nootkatensis) - xiprer d'Alaska, camecíparis de Nootka, xiprer de Nootka
- Cupressus nevadensis (C. arizonica subsp. nevadensis) - xiprer de Piute
- Cupressus pigmaea (C. goveniana var. pigmaea) - xiprer de Mendocino
- Cupressus sargentii - xiprer de Sargent
- Cupressus stephensonii (C. arizonica subsp. stephensonii) - xiprer de Cuyamaca
Altres espècies americanes de xiprersModifica
- Chamaecyparis lawsoniana - Xiprer de Lawson
- Austrocedrus chilensis - Xiprer de la Cordillera[1]
| Tàxon | - Sinònims (i subtàxons inclosos)
- Híbrids: sp1 × sp2 (progenitors) |
Nom català | Distribució (WGSRPD) | f. v.;
h (m) |
|---|---|---|---|---|
| Cupressus _L. | Callitropsis Oerst., nom. rej., Hesperocyparis Bartel & R.A.Price, Neocupressus de Laub., nom. superfl., Xanthocyparis Farjon & T.H.Nguyên, nom. cons., | xiprer, xifrer, xiprera;
(fruit fals): gàlbul |
||
| Cupressus arizonica Greene | Cupressus arizonica var. bonita Lemmon | xiprer d'Arizona, xiprer d'Arizona aspre, xiprer cendrós, xiprer blau, | [13 Eur-SE, 76 EUA-SW, 77 EUA-CS, 79 Mex-N, [85 AmSud-S, cult, | Phan; 25[28] m |
| Cupressus revealiana (Silba) Bisbee | Cupressus arizonica subsp. revealiana (Silba) Silba | xiprer de Reveal | 79 Mex-N, | Phan; 20 m |
| Cupressus glabra Sudw. | Cupressus arizonica subsp. glabra (Sudw.) A.E.Murray | xiprer d'Arizona llis, xiprer blau, xiprer glabre d’Arizona | 76 EUA-SW, | Phan; 15-20[21] m |
| Cupressus montana Wiggins | Cupressus arizonica subsp. montana (Wiggins) A.E.Murray | xiprer de San Pedro Martir | 79 Mex-N, | Phan; 5-20[25] m |
| Cupressus nevadensis Abrams | Cupressus arizonica subsp. nevadensis (Abrams) A. E. Murray | xiprer de Piute, xiprer de Kern County | 76 EUA-SW, | Phan; 10[14] m |
| Cupressus stephensonii C. B. Wolf | Cupressus arizonica subsp. stephensonii (C.B.Wolf) A.E.Murray | xiprer de Cuyamaca | 76 EUA-SW, | Phan; 10[12] m |
| Cupressus bakeri Jeps. | Cupressus bakeri subsp. matthewsii C.B.Wolf | xiprer de Baker, xiprer de Modoc,
(subsp. matthewsii): xiprer de Siskiyou |
73 EUA-NW, 76 EUA-SW, | Phan; 15-30{39} m |
| Cupressus cashmeriana Royle ex Carrière | Cupressus torulosa var. cashmeriana (Royle ex Carrière) A.H.Kent | xiprer del Caixmir | 36 Xina, 40 SubcInd, cult, | Phan; 20 m |
| Cupressus chengiana S. Y. Hu | xiprer de Cheng | 36 Xina, | Phan; 30 m | |
| Cupressus duclouxiana Hickel | xiprer de Yunnan, xiprer de Ducloux, xiprer de la Xina | 36 Xina, | Phan; 25 m | |
| Cupressus dupreziana A. Camus | Cupressus sempervirens var. dupreziana (A. Camus) Silba | xiprer del Tassili, xiprer de Duprez, xiprer del Sàhara | 20 Afr-N, | Phan; 20 m |
| Cupressus atlantica Gaussen | Cupressus dupreziana subsp. atlantica (Gaussen) Silba, Cupressus sempervirens var. atlantica (Gaussen) Silba | xiprer del Marroc, xiprer de l'Atles | 20 Afr-N, | Phan; 35 m |
| Cupressus funebris Endl., | Chamaecyparis funebris (Endl.) Franco, "Cupressus pendula" | xiprer fúnebre, xiprer ploraner | 36 Xina, [38 As-E, [41 Indox, cult, | Phan; 35 m |
| Cupressus gigantea W.C.Cheng & L.K.Fu | Cupressus torulosa var. gigantea (W.C.Cheng & L.K.Fu) Farjon, nom. superfl., Cupressus torulosa var. majestica Carrière | xiprer del Tibet, xiprer del Tsangpo | 36 Xina, | Phan; 25-50 m |
| Cupressus goveniana Gordon | Cupressus californica Carrière | xiprer de Gowen, xiprer de Califòrnia | 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, | Phan; 10[12, 50 cult] m |
| Cupressus abramsiana C.B. Wolf | Cupressus goveniana var. abramsiana (C.B. Wolf) Little | xiprer de Santa Cruz | 76 EUA-SW, | Phan; 20 m |
| Cupressus pigmaea (Lemmon) Sarg. | Cupressus goveniana var. pigmaea Lemmon | xiprer de Mendocino, xiprer pigmeu | 76 EUA-SW, | Phan; 1-20 m |
| Cupressus guadalupensis S. Watson | Cupressus macrocarpa var. guadalupensis (S. Watson) Mast. | xiprer de Guadalupe | 79 Mex-N, | Phan; 12-20 m |
| Cupressus forbesii Jeps. | Cupressus guadalupensis var. forbesii (Jeps.) Little | xiprer de Tecate, xiprer de Forbes | 76 EUA-SW, 79 Mex-N, | Phan; 10[14][21,6, cult] m |
| Cupressus lusitanica Mill. | Cupressus lindleyi Klotzsch ex Endl. | xiprer de Mèxic
[impr.]: xiprer de Portugal, cedre de Buçaco, cedre de Goa |
[10 Eur-N, [12 Eur-SW (Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [40 SubcInd, [50 Aus, [63 Pac-CN, 79 Mex-N, 79 Mex-S, 80 Am-C, [81 Carib, cult, | Phan; 25-30[61] m |
| Cupressus lusitanica var. benthamii (Endl.) Carrière | Cupressus benthamii Endl., Cupressus lusitanica subsp. benthamii (Endl.) Franco | xiprer de Bentham | [29 OcInd-W, 79 Mex-S, [81 Carib, | Phan; 20-30[61] m |
| Cupressus macnabiana A. Murray bis | xiprer de MacNab, xiprer de de Shasta | 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, | Phan; 12[14] m | |
| Cupressus macrocarpa Hartw. | Cupressus lambertiana Carrière | xiprer de Monterrey, cuprés, xiprer de Califòrnia, xiprer de Lambert, xiprer de pisos | [10 Eur-N, [12 Eur-SW (Fra, PCat, Esp, Por), [13 Eur-SE, [24 AfrTr-NE, [28 OcAtl-C, [50 Aus, [51 NZel, 76 EUA-SW, [85 AmSud-S, [90 ISubant, natz, cult, | Phan; 25[48, cult] m |
| Cupressus nootkatensis D.Don | Callitropsis nootkatensis (D.Don) Oerst. ex D.P.Little, Chamaecyparis nootkatensis (D.Don) Spach, Xanthocyparis nootkatensis (D. Don) Farjon & D. K. Harder | xiprer d'Alaska, camecíparis de Nootka, cedre groc, xiprer de Nootka, xiprer groc, xiprer fals d'Alaska, xiprer fals de Nootka | 70 AmSubart, 71 Can-W, 73 EUA-NW, 76 EUA-SW, [90 ISubant, | Phan; 30-40[61] m |
| Cupressus sargentii Jeps. | xiprer de Sargent | 76 EUA-SW, | Phan; 20-25[44] m | |
| Cupressus sempervirens L. | xiprer, xiprer comú, ciprer, ciprés, xiprés, xifrer, xifrer ver, xiprer comú del Mediterrani, xiprer dels cementiris, xiprer mediterrani, xiprer negre, xiprera, | [11 Eur-C, [12 Eur-SW (Fra, ICor, ISar, PCat, PVal, IBal, Esp, Por), 13 [13 Eur-SE, [14 Eur-E, 20 [20 Afr-N, [21 Macar, 34 As-W, cult, | Phan; 20-30[38, cult] m | |
| Cupressus tonkinensis Silba | Cupressus funebris subsp. tonkinensis (Silba) Silba | xiprer de Tonquín | 41 Indox, | Phan; 1-7 m |
| Cupressus torulosa D.Don ex Lamb. | xiprer de l'Himàlaia, xiprer del Nepal | 36 Xina, 40 SubcInd, cult, | Phan; 20-45 m | |
| Cupressus tortulosa Griff. | Cupressus corneyana Carrière, Cupressus torulosa var. corneyana (Knight & Perry ex Carrière) Carrière | xiprer de Bhutan, | 40 SubcInd, | Phan; 40-50[91] m |
| Cupressus vietnamensis (Farjon & T.H.Nguyên) Silba | Xanthocyparis vietnamensis Farjon & T.H.Nguyên | xiprer de Vietnam, xiprer daurat del Vietnam | 36 Xina, 41 Indox, | Phan; 10-15 m |
| Cupressus leylandii, Cupressus ×leylandii A.B.Jacks. & Dallim. |
sp1 × sp2: Cupressus macrocarpa × C. nootkatensis;
×Cupressocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Dallim., ×Cuprocyparis leylandii (A.B.Jacks. & Dallim.) Farjon |
xiprer de Leyland, leylandi | cult, | Phan; 20(35) m |
| Cupressus notabilis, Cupressus ×notabilis (A.F.Mitch.) Silba | sp1 × sp2: Cupressus glabra × C. nootkatensis;
×Cupressocyparis notabilis A.F. Mitch., ×Cuprocyparis notabilis (A.F. Mitch.) Farjon |
xiprer d'Alice Holt | cult, | Phan |
| Cupressus ovensii, Cupressus ×ovensii (A.F.Mitch.) Silba | sp1 × sp2: Cupressus lusitanica × C. nootkatensis;
×Cupressocyparis ovensii A. F. Mitch., ×Cuprocyparis ovensii (A. F. Mitch.) Farjon |
xiprer d'Ovens | cult, | Phan |
F. v. = Forma vital (g = alçària de les gemmes persistents) Forma vital de Raunkiær, WCSP, Flora dels Països Catalans, ...}.
Phan= Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m); NPhan= Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m); ...h = Alçària total de la planta; [...] = alçària d'arbres singulars
WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.
[... = natz = naturalitzada, subespontània; introd = introduïda, al·lòctona, exòtica; cult = cultivada; cult-orn = cultivada ornamental
[mpr] = nom impropi
Articles relacionatsModifica
BibliografiaModifica
- MMPND - Multilingual Multiscript Plant Name Database [[[in Wikipedia]]] > Conifers > Cupressus
- WCSP - World Checklist of Selected Plant Families [in Wikipedia] > Cupressus (distribution, synonyms)
- IPNI - The International Plant Names Index [in Wikipedia] (> Search Plant Names, > Search Authors)
- GRIN - Global Project (U.S. National Plant Germplasm System) [in Wikipedia] > Advanced Query of Species Data > Genus or species name: Cupressus (distribution, synonyms)
- The Euro+Med PlantBase > Cupressus (synonyms, common names, occurrence)
- Tela Botanica. Botanique: eFlore - Fiches plantes [in Wikipedia] > Cupressus > Ethnobota > Noms communs / > Nomenclature
- Flora iberica [in Wikipedia] > Cupressus > Descripción del género (pdf)
- Anthos [in Wikipedia]. Sistema de información de las plantas de España > Búsquedas > género > Cupressus
- Flora dels Països Catalans. Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984-2001 [in Wikipedia]. Barcelona: Ed. Barcino. ISBN 9788472265974 > Volum 1 > Cupressus
- IEC. DIEC2 - Diccionari de la llengua catalana [in Wikipedia] > xiprer; > Consulta avançada > Definició (Que contingui el mot): Cupressus
- Termcat. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana > Cupressus
- WGSRPD - World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt). The Continental and Regional Scheme. [pdf]
- Mabberley, D. J., 2008. David_Mabberley Mabberley's Plant-book, a portable dictionary of plants, their classification and uses. 3a. ed. [in Mabberley's_Plant-Book], corrections 2009. Cambridge: Cambridge University Press.
- Masclans, F., 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers, Barcelona: Ed. Montblanc-Martí-CEC.
- Font i Quer, P., Plantas medicinales, el Dioscorides renovado. 4a. ed. Barcelona: Ed. Labor, 1978.
- Sánchez-Monge, E., 2001. Diccionario de plantas de interés agrícola. (es, ca, eu, gl, de, fr, en, it, pt). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
