Curat
Curat es refereix al càrrec d'un capellà (el sacerdot amb cura d'ànimes en una parròquia ), així com al territori sobre el qual, especialment a l' Antic Règim, exercia la seva jurisdicció espiritual [1] i la seva capacitat d'extreure rendes, que constituïen el seu benefici eclesiàstic . D'aquesta jurisdicció treia la còngrua, la renda mínima amb què cada capellà cobria el seu sustentament bàsic. Això també podia ampliar-se a les diferents comunitats eclesiàstiques, de manera que se'n garantia el manteniment. Així mateix hi havia oficis civils la renda dels quals es denominava còngrua .[2] En el cas que el capellà, per estar secularitzat o per estar unit a una comunitat, no pogués percebre delmes, s'anomenava porció còngrua a la quota que percebia.[3]
Per poder optar a un curat, els aspirants s'havien de presentar a exàmens i demostrar diverses aptituds. Sortien a concurs oposició seguint les normes del Concili de Trento, del concordat amb la Santa Seu de 1851 i dels usos i costums de l'episcopat corresponent. Hi havia quatre tipus de curats, depenent de l'experiència del candidat: D'Entrada, Primer Ascens, Segon Ascens, Terme.[4] Acabats els exercicis i classificats pels examinadors sinodals, es proposava, segons el concordat de 1851, a la SM la Reina, als quals es jutgessin més idonis per a l'exercici del ministeri parroquial.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ «curato». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «congrua». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «porción». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «El curato y la congrua, 1850». arcicollarenlaprensa.blogspot.com.es, 18-04-2011. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑ La España (Madrid. 1848) [Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España], 14-07-1858, pàg. 2 [Consulta: 18 abril 2018].