Obre el menú principal

Curatella és un gènere monotípic de plantes dins la família Dilleniaceae. La seva única espècie és Curatella americana L. que és planta nativa d'Amèrica.[1] Rep també els noms comuns de "curata", "parica",[2]peralejo macho”, “carne de fiambre”.[3] Es presenta a la sabana tropical d'Amèrica Central i del Sud. És típic dels Llanos de Veneçuela

Infotaula d'ésser viuCuratella
Lixeira do cerrado de Mato Grosso.JPG
C. americana
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
FamíliaDilleniaceae
GènereCuratella
L.
Modifica les dades a Wikidata
Detall de les fulles

DescripcióModifica

Són arbres o arbusts que fan 2–15 m d'alt, tenen una pubescència aspra. L'escorça és de color marró clar. La seva fusta és molt dura i la planta té gran resistència als incendis.; les seves fulles són ovades a el·líptiques, de 8–20 (–35) cm de llargada i 5–10 (–15) cm d'amplada, pecíols subalats, de 1–1.5 cm de llargada. Inflorescències racemoses en panícules, flors de 7–12 mm d'amplada amb 4 pètals blancs. Floreix a l'inici de l'estació seca.

Els fruits tenen dos lòbuls d'una mida de 4-8 mm, tenen un aril blanc.

Distribució i hàbitatModifica

Es troba a unes altituds entre els 0–900 m;[4] des del centre de Mèxic a Brasil, també a les Antilles.[5]

UsosModifica

 
C. Americana
 
Detall

L'escorça conté tanins útils per a curtir el cuir.[6]

En medicina tradicional es feia servir per combatre els trastorns digestius.

SinònimsModifica

  • Curatella americana var. pentagyna Donn.Sm.
  • Curatella cambaiba A.St.-Hil.
  • Curatella glabra Spruce ex Benth.
  • Curatella grisebachiana Eichler

ReferènciesModifica

  1. En PlantList
  2. Acero, 2005
  3. Pérez, 1996
  4. Sandino 5041, Stevens 7612;
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Trop
  6. Acero, 2005.

BibliografiaModifica

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Listados Floríst. México 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidad Nacional Autónoma de México, México.
  5. Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  6. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  7. Gallardo-Hernández, C. 2004. Dilleniaceae. Fl. Veracruz 134: 1–27.
  8. González, L. A. 2010. Dilleniaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 203–212.
  9. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
  10. Hunter, G. E. 1965 [1966]. Flora of Panama, Part VI. Family 118. Dilleniaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 52(4): 579–598.
  11. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  12. ACERO DUARTE LUIS ACERO. 2005. Plantas útiles de la cuenca del Orinoco. Zona ediciones. Colombia.
  13. PÈREZ ARBELÀEZ ENRIQUE. 1996. Plantas útiles de Colombia. Quita edicion. 1996. Bogota, Colombia.