Curses d'atletisme

Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l’atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de sortida) que l’ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L’atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l‘ única excepció és a la prova dels 400 metres, on l’atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.

Les carreres de mig- fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. En aquestes carreres l’atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l‘ única excepció són els 800 metres llisos on si que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic.

Els crossos es caracteritzen per disputar-se en mig de camins, muntanyes, camps, etc. en comptes de fer-ho a la pista. Les carreres de fons són totes les curses d‘ una distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)…

Les curses de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L’atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri.

Les curses d’obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l’atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.

Les curses de relleus hi participen 3 o més habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi s’ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l’haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l’hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir en un atleta contrari.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Només es sancionarà si s’incompleix clarament, l’atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km