D'Artacan i els tres gossos mosqueters
D'Artacan i els tres gossos mosqueters[1] (títol original en castellà: D'Artacan y los tres mosqueperros) és una sèrie de dibuixos animats de 1981 creada per l'empresa japonesa Nippon Animation i l'espanyola BRB Internacional, basada en la novel·la d'Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas.
| Gènere | sèrie de televisió basada en una novel·la  |
|---|---|
| Època d'ambientació | segle XVII |
| Espai d'ambientació | França |
| Creador | BRB Internacional |
| Companyia productora | BRB Internacional |
| País | Espanya i Japó |
| Llengua original | japonès |
| Versió en català |  Sí |
| Canal original | Televisió Espanyola |
| Últim episodi | 26 març 1982 |
| Temporades | 1 |
| Episodis | 26 |
| Llista d'episodis | Llista d'episodis de D'Artacan i els tres gossos mosqueters |
| Més informació | |
     | |
La sèrie consta de 26 episodis de 25 minuts, els quals es varen emetre per primera vegada al Japó i el 1982 a Televisió Espanyola.[2] L'èxit de la sèrie va fer que es distribuís en altres països, adaptant el nom de l'heroi (per exemple és Dogtanian, en anglès) per mantenir el joc de paraules, i la va fer mereixedora de diversos premis, entre ells el TP a la sèrie més popular.
El protagonista és D'Artacan, un gos que amb els seus tres amics serveix la monarquia francesa. Està enamorat de la gossa Julieta, la donzella principal de palau, i amb ella descobreix una trama que implica Milady, una gata espia, i el Cardenal Richelieu. Malgrat el seu origen humil, gràcies al seu bon cor i al seu domini de l'espasa, aconsegueix complir els seus somnis: esdevenir un mosqueter respectat i la gossets estimada.
La sèrie té un toc humorístic, propi del públic infantil al qual va dirigida, com per exemple en els combats, plens de gags i caigudes, el nas del gos que es posa vermell quan està emocionat, el caràcter hedonista o exagerat dels gossos mosqueters i els embolics que se succeeixen al llarg dels vint-i-sis episodis.
Se'n va fer posteriorment una versió cinematogràfica el 2021: D'Artacan i els tres gosqueters.
ReferènciesModifica
- ↑ «Televisión». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó. [Consulta: 26 juliol 2013].
- ↑ «D'artacan ja en té 30». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes. [Consulta: 26 juliol 2013].