Dècim Juni Brutus (cònsol 77 aC)

cònsol el 77 aC

Dècim Juni Brutus (en llatí: Decimus Iunius D. F. M. N. Brutus) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Dècim Juni Brut Galaic, i pertanyia a la família dels Juni Brutus, una branca plebea de la gens Júnia. El seu fill, Dècim Juni Brutus Albí, va ser un dels que participaren en l'assassinat de Juli Cèsar.

Infotaula de personaDècim Juni Brutus
Nom original(la) D. Iunius D.f.M.n. Brutus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
77 aC – 77 aC
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJuni Brutus Modifica el valor a Wikidata
CònjugePostumia
Semprònia Modifica el valor a Wikidata
FillsDècim Juni Brutus Albí
 ( Postumia) Modifica el valor a Wikidata
ParesDècim Juni Brutus Gal·laic Modifica el valor a Wikidata  i Clodia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLicínia, Licinia (en) Tradueix, Publius Licinius Crassus Dives (en) Tradueix, Júnia i Luci Juni Brutus Damasip Modifica el valor a Wikidata

Va ser un membre destacat del partit aristocràtic, i ja de molt jove es va oposar activament al tribú Saturní. Va ser elegit cònsol l'any 77 aC amb Mamerc Lèpid com a col·lega. L'any 74 aC es va posicionar contra Verres en el seu judici. Ciceró diu que estava molt familiaritzat amb la literatura grega i romana.[1]

La seva dona era Semprònia, una dama educada però llicenciosa que va participar en la conspiració de Catilina i va rebre els ambaixadors dels al·lòbroges a casa del seu marit quan era absent de Roma (63 aC), segons diu Sal·lusti.[2]

Referències

modifica
  1. Ciceró, Brutus, 47.
  2. Sal·lusti, La conjuració de Catilina, 40.

Bibliografia

modifica