Déodat Gratet de Dolomieu
Dieudonné Sylvain Guy Tancrède de Dolomieu normalment conegut com a Déodat de Dolomieu (Dolomieu, Isère, 23 de juny de 1750 – Châteauneuf, Saona i Loira 28 de novembre de 1801) va ser un geòleg francès. El mineral dolomita, la roca dolomia i el gran cràter del volcà Piton de la Fournaise tenen aquest nom en honor seu.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juny 1750  Dolomieu (França) | ||
| Mort | 26 novembre 1801 (51 anys) Châteauneuf (França) | ||
| Nacionalitat | França | ||
| Formació | Escola Nacional Superior de Mines de París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geologia | ||
| Ocupació | geologia | ||
| Membre de | |||
| Professors | Alexandre-François de La Rochefoucauld | ||
| Alumnes | Louis Depuch, Louis Cordier i Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Pare | François de Gratet de Dolomieu | ||
| Premis | |||
Déodat de Dolomieu nasqué al Dauphiné, França, sent un dels 11 fills del marquès de Dolomieu i de la seva esposa Marie-Françoise de Berénger. Dolomieu inicià la carrera militar als 12 anys dins dels Cavallers de Sant Joan (també anomenats Cavallers Hospitaller o Cavallers de Malta. Va fer excursions científiques a través d'Europa, recollint minerals, espècimens i visitant zones mineres. Es va interessar especialment per la mineralogia, la volcanologia i la formació de les serralades de muntanyes. Al contrari que en el cas del geòleg James Hutton no va fer teories o principis científics.
Durant un dels seus treballs de camp als Alps del Tirol (avui en part dins d'Itàlia) Dolomieu descobrí una roca calcària que no entrava en efervescència com sí que ho feia la pedra calcària. Aquesta roca va ser anomenada dolomita per Nicolas-Théodore de Saussure. Actualment es coneixen també com les muntanyes Dolomites, del nord-est d'Itàlia, per haver estat el primer lloc on es va descriure la roca dolomita.
Dolomieu, de primer va ser un ardent partisà dins la Revolució francesa, que començà el 1789. Però l'assassinat del seu amic el Duc de la Rochefoucauld i el guillotinament d'alguns parents seus el tornà en contra de la revolució. Cap a 1798 Dolomieu va ser un dels científics invitats a l'expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte, però el mateix any emmalaltí a Alexandria i el seu vaixell de tornada va ser capturat a Tàrent on va ser fet presoner de guerra i després passa a la presó de Messina en molt males condicions. Talleyrand, el ministre d'afers estrangers francès intentà negociar el seu retorn. Napoleó conquerí Itàlia l'any 1800 i va alliberar Dolomieu.
Referències
modifica| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Bibliografia
modifica- Carozzi, A. V. and Zenger, D. H. «On a type of calcareous rock that reacts very slightly with acid and that phosphoresces on being struck (translation, with notes of Dolomieu's paper, 1791)». Journal of Geological Education, 29, 1981, pàg. 4–10.
- Dolomieu, D. G. de «Sur un de pierres trés-peu effervescentes avec les acides of phosphorescentes par la collision». Jour. Physique, 39, octubre 1791, pàg. 3–10.
- Zenger, D. H., Bourrouilh-Le Jan, F. G. and Carozzi, A. V.. «Dolomieu and the first description of dolomite». A: Purser, B., Tucker, M., and Zenger, D. (ed.). Dolomites A volume in honor of Dolomieu. International Association of Sedimentologists: Special Publication 21, 1994, p. 21–28. ISBN 0-632-03787-3.