Dúmnorix
Dúmnorix[1] o Dumnòrix[2] (en llatí Dumnŏrīx[3]) va ser un cabdill dels hedus.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 100 aC Gàl·lia |
| Mort | 54 aC (45/46 anys) |
| Causa de mort | homicidi |
| Activitat | |
| Ocupació | Cabdill |
| Família | |
| Germans | Divitiacus |
Es va aliar amb el cap dels helvecis, Orgètorix amb la filla del qual es va casar. Mort Orgètorix, els helvecis van mantenir els seus plans d'emigració i Dúmnorix va negociar l'any 58 aC el seu pas lliure pel territori dels sèquans. Juli Cèsar va advertir als hedus de no donar provisions als helvecis i reservar-les per l'exèrcit romà, però Dúmnorix els va donar.
Després de la derrota dels helvecis a la batalla de l'Arar el 58 aC Cèsar li va ordenar que comandés la seva persecució,[4] donant-li 4.000 genets, fonamentalment eduans, que van ser derrotats pels 500 genets de la rereguarda dels helvecis, a causa de la poca voluntat dels gals a combatre, donades les relacions amistoses de Dúmnorix amb els helvecis, i aquest va ser indultat per Cèsar per l'amistat que sentia cap al seu germà Diviciac, i el temor que si l'hagués executat, Diviciac podia fer front als romans.
L'any 54 aC Cèsar el va obligar a acompanyar-lo a Britànnia en la seva expedició i va ser condemnat a mort per evitar possibles sentiments de revolta entre els gals per haver espantat als nobles de la Gàl·lia afirmant que Cèsar els anava a matar una vegada desembarcat a la Gran Bretanya.[5] Dúmnorix quan va poder es va escapar del camp romà amb la cavalleria gal·la, però va ser capturat i executat.[6]
Referències
modifica- ↑ Alberich i Mariné, Joan [et al.].. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, 1994, p. 66. ISBN 84-7809-720-1.
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre I, III.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 85. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ «Dumnorix - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico I, 12
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 3-7
- ↑ (anglès) Robin George Collingwood i John Nowell Linton Myres, Roman Britain and English Settlements, p.43