Sonata per a piano núm. 10 en do major, D 613 (Schubert)
(S'ha redirigit des de: D. 612)
La Sonata per a piano núm. 10 en do major, D 613, és una obra composta per Franz Schubert durant el mes d'abril del 1818. Segons Martino Tirimo, l'Adagio D. 612 seria probablement el moviment central de la sonata.[1] Publicada molts anys després de la mort de Schubert, el 1897.
| Forma musical | sonata per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | Do major |
| Compositor | Franz Schubert |
| Creació | 1818 |
| Data de publicació | 1897
|
| Parts | 3 moviments |
| Catalogació | D 613 |
| Instrumentació | piano |
Moviments
modificaI. Moderato
En do major. És un fragment (no continua després del desenvolupament amb una cadència implícita en mi major)
(II. Adagio, D. 612)
En mi major
III.
En do major. És un fragment (la part escrita acaba en el que presumiblement és el final del desenvolupament). És com una siciliana.
Referències
modifica- ↑ Tirimo, Martino. Schubert: The Complete Piano Sonatas. Vienna: Wiener Urtext Edition, 1997.
Enllaços externs
modifica- Sonata per a piano núm. 10, D. 613: Partitura lliure a l'IMSLP.