Simfonia núm. 7 (Schubert)
La Simfonia núm. 7, D 729, en mi major, és una simfonia de Franz Schubert composta l'agost de 1821. Tot i que l'obra (d'aproximadament 1350 compassos)[1] està completa des del punt de vista estructural, Schubert només orquestrà la introducció i els primers 110 compassos del primer moviment. La resta de l'obra continua al llarg de pàgines amb un partitura de 14 pentagrames, amb la línia melòdica i alguns contrapunts i baixos ocasionals, que donen pistes dels canvis en la textura orquestral.
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Mi M |
Compositor | Franz Schubert |
Creació | 1821 |
Catalogació | D. 729 |
Sèrie | Simfonies de Schubert |
Sembla que Schubert va deixar de banda la composició d'aquesta simfonia per escriure l'òpera Alfonso und Estrella, però ja no va tornar a treballar en ella. El seu germà Ferdinand va donar el manuscrit a Felix Mendelssohn i després fou adquirit per Sir George Grove, qui el va llegar a la Royal College of Music de Londres.
Existeixen com a mínim tres intents de concloure la simfonia: el de John Francis Barnett (1881), el de Felix Weingartner (1934) i el de Brian Newbould (1980).[2][3] L'obra és acceptada, en general, com la Setena simfonia de Schubert,[1][2][4][5] tot i que alguns experts havien preferit deixar-la la denominació per la quimèrica 'Simfonia Gastein' que es creia que s'havia escrit i perdut el 1824.
Instrumentació
modificaAquesta simfonia és indicada per a un conjunt orquestral fins i tot més gran que el de la vuitena i novena simfonies de Schubert. La configuració demana un grup de parelles d'instruments de vent de fusta, quatre trompes, dos trumpets, tres trombons, timbales i corda.
Moviments
modifica- Schubert/Weingartner Simfonia núm.7 en mi major[4]
- Adagio ma non troppo — Allegro
- Andante
- Scherzo: Allegro deciso
- Allegro vivace
- Schubert/Newbould Simfonia núm.7 en mi major
- Adagio — Allegro
- Andante
- Scherzo: Allegro
- Allegro giusto
(La veritable indicació és ffz més que fz, però no està disponible a LilyPond per implementar a la Viquipèdia.)
Gairebé tots els moviments en forma de sonata, no hi ha cap transició explícita entre les seccions de l'Allegro. Els moviments inicial i final, la presentació del primer tema s'elimina en la recapitulació.
Referències
modifica- Notes
- ↑ 1,0 1,1 «Oxford Journals > Humanities > Music and Letters > Volume 74, Issue 3 > Pp. 482-483., Schubert, Franz, Symphony No. 7 in E major (D729): full score, ed. Brian Newbould. (The University of Hull Press, 1992». Oxford Journals. [Consulta: 27 març 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Newbould, Brian. «Franz Schubert Symphony No. 10 in D Major/ Sinfonie Nr. 10 in D-Dur (Faber Edition), Realisation: Brian Newbould» p. iii in "Introduction" of this full score. Faber Music Ltd. [Consulta: 30 abril 2013]. «Les versions "realitzades" i orquestrades es van completar originalment el 1980 i es van oferir com un exercici.»
- ↑ Rothstein 1983
- ↑ 4,0 4,1 «SCHUBERT, F.: Symphony No. 7 (arr. F. Weingartner from 1821 sketches)». Vienna State Opera Orchestra, Franz Litschauer on naxos.com, 1952. [Consulta: 27 març 2013].
- ↑ «Schubert: Symphony no 7 (D729) in E major, Duration: 34:31». Ulster Orchestra a la BBC, 30-03-2012. [Consulta: 23 març 2013].
- Fonts
- Rothstein, Edward «Music Notes: Finishing Another Schubert Symphony». The New York Times, 20-02-1983 [Consulta: 14 agost 2015].
Bibliografia
modifica- Brian Newbould
- Schubert and the Symphony: a New Perspective [Paperback] (Toccata Press, 1992; reedició en llibre de butxaca, 1999), ISBN 0907689272, ISBN 978-0-907689-26-3 – Hardback, ISBN 978-0-907689-27-0 – Paperback
- Schubert: the Music and the Man (Gollancz/University of California Press, 1997; reedició en llibre de butxaca, 1999), ISBN 0520219570, ISBN 978-0520219571
- Christopher Howard Gibbs
- The Life of Schubert (Musical Lives) [Paperback], publicat per Cambridge University Press (llibre de butxaca) (28 d'abril de 2000), ISBN 0521595126, ISBN 978-0521595124
- «Preface to Symphony in E (After Schubert’s complete manuscript of August 1821) ed. Felix Weingartner». Musikproduktion Jurgen Hoflich. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 26 febrer 2018].