Dama d'Eivissa
La Dama d'Eivissa és una figura d'argila de 47 centímetres d'alçada, que data del segle iii aC.[1] Es va trobar a la necròpoli situada al Puig des Molins, a l'illa d'Eivissa. Està fabricada amb motlle, amb els braços i decoració afegits posteriorment, i té una cavitat al darrere, probablement per a ser penjada en posició vertical. És una figura d'argila i or, elaborada amb cocció oxidant.[2]
Tipus | obra escultòrica |
---|---|
Creació | segle III aC |
Lloc de descobriment | Eivissa |
Material | pedra |
Mida | 45,5 () × 16,5 () cm |
Col·lecció | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) |
Catalogació | |
Número d'inventari | 1923/60/541 |
Es tracta de la representació d'una dea cartaginesa, segurament Tanit, relacionada amb la dea fenícia Astarte. Presenta una ornamentació molt rica en el seu vestuari i en les joies, fet que reforça aquesta identificació. Tot i així, també es planteja la possibilitat que es tractés d'una figura idealitzada de la mateixa difunta, o bé d'una mescla de les dues hipòtesis en la qual la difunta es representaria transformada en divinitat.[2][3] Es considera una mostra destacada de terrissa púnica.[4]
La majoria de les figures trobades a la necròpoli del Puig des Molins són representacions de dees, gairebé sempre d'art grec, perquè segons es creu al llarg dels segles va haver-hi una gran aportació ètnica des de la Magna Grècia (nom que es va donar en l'antiguitat a les colònies gregues del sud d'Itàlia).[3]
Està exposada al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid.[5]
Referències
modifica- ↑ Historia de España, Bachillerato, Andalucía materia común. 1a. ed. Sevilla: Vicens Vives, 2009. ISBN 978-84-316-9258-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Dama de Ibiza, Museo Arqueológico Nacional, Madrid en España es cultura.». [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Peña, Victoria. «Dama de Ibiza» (en castellà). Museo Arqueológico Nacional, 01-02-2009. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ El mundo púnico : historia, sociedad y cultura : Cartagena, 17-19 de noviembre de 1990. 1. ed. [Murcia]: Editoria Regional de Murcia, 1994, p. 63. ISBN 84-7564-160-1.
- ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2021].
Bibliografia
modifica- Almagro, M.J.. Corpus de terracotas de Ibiza. Bibliotheca Praehistórica Hispana (en castellà). XVIII. Madrid: CSIC, 1980.
- Aubet, M.E. «Algunos aspectos sobre iconografía púnica: las representaciones aladas de Tanit. Homenaje a García y Bellido». Revista de la Universidad Complutense [Madrid], XXV, núm. 101, 1976, p. 61-82.
- Costa, B.; Fernández, J.H «El rostro de la muerte: Representaciones de Gorgoneia en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa)». Miscelaneas de arqueología ebusitana.2. El Puig des Molins (Eivissa), un siglo de investigaciones [Eivissa], 2003.
- del Olmo, G. Mitos, leyendas y rituales de los semitas occidentales (en castellà). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, Ed. Trotta, 1998.
- González Alcalde, J. «Simbología de la diosa Tanit en las representaciones cerámicas ibéricas». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense [Castelló], núm. 18, 1997.
- AA.DD. «De Oriente a Occidente: Los dioses fenicios en las colonias occidentales». XII Jornadas de arqueología fenicio-púnica [Eivissa], 1997.