Daniel O'Hara
Daniel O'Hara (pseudònim literari de Daniel Muñoz i Prades, Barcelona, 1968) és un filòleg, actor de teatre i cinema i escriptor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Daniel Muñoz i Prades  1968 (55/56 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Premis
| |
És llicenciat en filologia catalana i va estudiar interpretació a l'Institut del Teatre, alhora que ha fet de productor i comunicador en teatre i cinema.[1][2] Treballa com a professor a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Corbera de Llobregat[3] i ha publicat una columna a la publicació Time Out.[4]
Va debutar com a escriptor el 2004 amb El dia del client, finalista del XXIV Premi Just Casero, on fa un retrat sòrdid de les saunes i urinaris gais.[5] El 2011 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa amb El poder excloent de l'essa sonora[6] que en 2012 fou publicada per Tres i Quatre amb el títol Dependent ben plantat per a hereu sobiranista, i en la que torna a retratar les relacions homosexuals amb crítmica a la societat.[7]
Obres modifica
- El dia del client (Empúries, 2005)
- La cançó de l'estiu (Empúries, 2008)
- Dependent ben plantat per a hereu sobiranista (Tres i Quatre, 2012)
Referències modifica
- ↑ Daniel O'Hara a Editorial Egales
- ↑ ‘Sóc Poupée de Bouvoir’, a l'Almeria Teatre, dins del Pride Barcelona Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine., teatralnet, 24 de juny de 2012
- ↑ El professor del nostre Institut Daniel Muñoz guanya el premi literari Octubre
- ↑ Daniel O'Hara desnuda a la burguesía en su nuevo libro a Time Out
- ↑ Daniel O'Hara se sumerge en el mundo 'gay' en 'El dia del client', su primera novela, El País, 18 de febrer de 2005
- ↑ Els Premis Octubre guardonen el poeta Jordi Llavina amb el Vicent Andrés Estellés, ara.cat, 27 d'octubre de 2011
- ↑ Daniel O’Hara: “He volgut reflectir l'autohomofòbia intermitent, o parcial, que carreguem molts gais”, nuvol.com, 3 de desembre de 2012
Enllaços externs modifica
- Violencia masculina y homoerotismo: de Mauricio Wacquez a Daniel O’Hara per Estrella Díaz Fernández
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Raquel Ricart i Leal Les ratlles de la vida |
Premi Andròmina de narrativa 2011 |
Succeït per: Josep-Lluís Carod-Rovira La passió italiana Tomàs Llopis i Guardiola Hi ha morts que pesen cent anys |