Daniel Schlumberger
Daniel Schlumberger (19 de desembre de 1904, Mulhouse - 20 d'octubre de 1972, Princeton),[1] va ser un arqueòleg francès i professor d'arqueologia del Pròxim Orient a la Universitat d'Estrasburg i més tard a la Universitat de Princeton.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1904  Mülhausen (França) |
| Mort | 25 octubre 1972 (67 anys) Princeton (Nova Jersey) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estrasburg |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòleg, antropòleg, historiador de l'art, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Princeton |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Paul Schlumberger (en)  |
Premis | |
Biografia modifica
Després de ser mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial el 1939 i posteriorment allistat en les files de França Lliure, va començar a dirigir la Delegació Arqueològica Francesa a l'Afganistan (DAFA). Al 1945 va arribar a Beirut, on va dirigir diferents projectes d'estudi i excavacions a la zona de l'Àsia central. Es va centrar especialment en els jaciments de Bactriana, Basar Lashkari i Surkh Kotal, amb destacades descobertes de l'antic imperi Kuixan i l'excavació d'Alexandria d'Oxiana.[2]
També va dirigir projectes al nord de l'actual Síria per al Departament d'Antiguitats de Síria i el Líban al abril de 1924. L'any 1958 va ser admès en la societat científica Académie des inscriptions et belles-lettres. Després de vint anys treballant en jaciments de l'Afganistan, el 1965 va deixar el càrrec en la DAFA. El 1967 va substituir Henri Seyrig com a director de l'Institut Francès de Beirut.
Schlumberger va morir el 20 d'octubre als Estats Units, quan realitzava uns estudis a Princeton. Les seves obres escrites s'inclouen a títol pòstum la publicació The Cambridge History of Iran (1983).
Referències modifica
- ↑ Institut Frances del Pròxim Orient. «Daniel Schlumberger» (en francès). [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ Fussman, Gérard. «XVI. Daniel Schlumberger (1904-1972)» (en francès). [Consulta: 26 març 2017].