Danza de los negritos
La Danza de los negritos o també coneguda com Confraria de los negritos és una dansa folklòrica d'origen afroperuà que s'executa a la zona huanca en els departaments andins de Huancavelica i Apurímac.[1] La dansa està lligada a les festivitats de Nadal i la Pasqua de reis.[2]
| Epònim | Afroperuà  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | tipus de dansa |
Origen
modificaEn l'època colonial, els patrons donaven llibertat als esclaus des del 24 de desembre fins al 6 de gener. Els dies eren aprofitats pels esclaus per a celebrar Nadal i visitar els pessebres que lluïen a les cases de les famílies més benestants. Arran de l'alliberament dels esclaus, la tradició continuà, però ara els afrodescendents ballaven i bevien en el transcurs del trajecte, i els amos de les cases els recompensaven amb menjar i beguda. En aquell moment s'hi afegeixen les torres humanes,[1] i així es com es va institucionalitzar la danza de los negritos.
Amb el pas dels anys, van desaparéixer els afrodescents, sent reemplaçats pels mestissos i després pels blancs, que es van vestir amb màscares per imitar la pell dels creadors originals.
La dansa
modificaEls representants no tenen número fixe, però formen generalment dos files paral·leles, cadascuna encapçalada per dos negres anomenats caporals;[1] també hi ha els personatges del turc, la dama i l'abanderat, que representa un blanc que branda una bandera de llibertat i el vell gentilhome també anomenat Corrochano.[2]
Les confraries de negrets són ateses per un majordom que adora a Jesuset, els majordoms competeixen entre ells en atencions als seus dansaires i convidats. La figura té una existència històrica ja que en el passat els majordoms contractaven als negres perquè adoraren a Jesuset en les festes, que en desaparéixer foren substituïts per membres dels pobles originaris o per blancs.[2]