Daría i Mercedes Buxadé

germanes milicianes

Daría i Mercedes Buxadé Adroher (Mèxic) van ser dues germanes milicianes del batalló femení del PSUC, assassinades a Manacor el setembre del 1936.[1]

Infotaula de personaDaría i Mercedes Buxadé
Membres
Grupduet de germans Modifica el valor a Wikidata
Dària Buxadé Adroher (Mèxic, 1914 - Manacor, 5 setembre 1936)
Mercè Buxadé Adroher (Mèxic, 1918 - Manacor, 5 setembre 1936) Modifica el valor a Wikidata
Stolpersteine de Mercè Buxadé
Stolpersteine de Daria Buxadé

Joan Buxadé i Maria Adroher es van casar joves i van anar a Mèxic a fer diners gràcies als seus coneixements en pastisseria. El 1920 van tornar al seu poble natal de Santa Coloma de Farners amb els seus set fills. Set anys després es van traslladar a Barcelona sense una de les filles, que es quedà a Santa Coloma. Les dues filles, Daria i Mercedes, van estudiar a un col·legi de monges a la capital catalana.[2]

Amb l'inici de la guerra civil, van decidir apuntar-se a les milícies per combatre el feixisme, en concret a l'expedició de Mallorca. Es van apuntar com a infermeres de la Creu Roja. Daria tenia 22 anys i Mercedes 18. Van ser dues de les cinc milicianes de Barcelona que el 16 d'agost del 1936 es van embarcar en un vaixell que anava a Maó juntament amb 30 milicianes i 400 milicians antifeixistes.[1] Liderats pel general Alberto Bayo volien alliberar l'illa del feixisme. Bayo va rebre l'ordre de retirada i es va desentendre d'alguns milicians.[3][4] El grup de cinc dones va ser fotografiada amb braçalets de la Creu Roja pels franquistes abans d'acabar essent torturades, violades[3] i afusellades a Manacor el 4 de setembre del 1936 al cementiri de Son Coletes.[5] El diari que una d'elles va escriure s'anomena Diario de una miliciana i no se sap quina de les dones el va escriure.[6] Al grup de les cinc milicianes també hi havia Teresa Bellera Cemeli i Maria García.[3] L'autora del diari és de nom desconegut.[7]

El 2018 es va estrenar el documental Milicianes al Rívoli, la història de les cinc dones,[1] que es va emetre al Sense ficció de TV3.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Identidades recuperadas» (en castellà), 01-10-2018. [Consulta: 6 maig 2023].
  2. «La mort cruel de Daria i Mercedes», 16-04-2004. [Consulta: 20 maig 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 SÀEZ, ANNA. «Milicianas en el olvido» (en castellà), 04-02-2019. [Consulta: 6 maig 2023].
  4. manuelaguilerapovedano. «La miliciana irreverente» (en castellà), 13-03-2021. [Consulta: 6 maig 2023].
  5. «La historia de las milicianas de Bayo fusiladas en Manacor» (en castellà), 22-03-2023. [Consulta: 6 maig 2023].
  6. Ros, Gemma Busquets. «L'autora del diari - 26 març 2023». [Consulta: 6 maig 2023].
  7. «El hallazgo de las milicianas recupera su memoria para que nunca sean olvidadas» (en castellà), 24-03-2023. [Consulta: 6 maig 2023].

Enllaços externs modifica