Dardània (Anatòlia)

(S'ha redirigit des de: Dardània (Mísia))
Per a altres significats sobre l'antic poble indoeuropeu dels Balcans, vegeu «Dardània (Il·líria)».

Dardània o Dàrdan (en grec antic, Δαρδανία, Δάρδανος) és el nom d'un territori i d'una antiga ciutat de la Tròade, on hi havia també les ciutats d'Abidos, Sigeion i altres. La seva situació, era divergent de la ubicació indicada per les fonts històriques.

Infotaula de geografia físicaDardània
TipusJaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia de Çanakkale (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 40° 05′ N, 26° 22′ E / 40.09°N,26.37°E / 40.09; 26.37Coord.: 40° 05′ N, 26° 22′ E / 40.09°N,26.37°E / 40.09; 26.37
Mapa amb la situació de Dardània esmentada en les fonts històriques, l'emplaçament de la qual degué ser diferent a l'esmentat en l'epopeia de la Guerra de Troia

Harry Thurston Peck, al Harper's Dictionary of Classical Antiquity de 1898, defineix Dardània «com un districte de la Tròade, que s'estenia al llarg dels Dardanels, al sud-est d'Abidos, i adjacent al territori d'Ilion».[1]

Tradició míticaModifica

Segons la tradició, havia estat fundada a la mont Ida per Dàrdan, fill de Zeus, de qui tant la regió com el poble van prendre el nom.[2] Ilos, un dels seus descendents, fundà una ciutat anomenada Ílion, ciutat més coneguda com a Troia.[3] No obstant això, per Diodor de Sicília, Dàrdanos va ser el primer nom que va tenir la ciutat de Troia.[4] Dàrdan seria l'ancestre del rei Príam (cinc generacions entre Dàrdanos i Príam). Una llegenda diu que els dardanis van venir d'Europa i es van establir a Mísia. El mític Dàrdan, suposadament vingut de Samotràcia, va trobar el país ocupat pels teucris (amb el seu rei Teucre) i es va casar amb la filla del rei, Batia. El regne es va dividir entre Ílion i Dardània. El seu poble, els dardanis, apareixen en la Guerra de Troia sota el comandament d'Enees, en aliança amb els troians, acompanyat d'Arquèloc i Acames, fills d'Antènor, experts en tot tipus de lluita. Els noms són sovint intercanviats, especialment pels poetes romans.[5]

HistòriaModifica

La Dardània o Dàrdanos de la tradició mítica, però, devia estar emplaçada en un lloc diferent de la ciutat del mateix nom que esmenten diverses fonts històriques. La primera era situada al mont Ida, mentre que la segona se situava a la zona de la costa del nord de Troia.[6] Aquesta Dàrdanos la menciona Heròdot com un dels territoris dels Dardanels conquistats pel persa Daurises després de la Revolta Jònica, cap a l'any 498 aC.[7]

Anys més tard formava part de la Lliga de Delos, perquè apareix en els registres de tributs a Atenes entre els anys 451-0 i 429-8 ae, a més d'en el registre d'avaluació de tributs de l'any 425 ae.[8] Tucídides l'esmenta en la part final de la Guerra del Peloponès, l'any 411 ae, en què fou marc d'operacions d'una de les batalles entre la flota espartana i la de la Lliga de Delos, la batalla de Cinossema, en què van vèncer aquests darrers.[9]

Durant la Guerra romanosíria entre els romans i Antíoc III, Dàrdanos, igual que les ciutats d'Eleünt i Reti, enviaren ambaixadors per posar les seues ciutats sota la protecció de Roma.[10] Al final de la guerra, en la pau d'Apamea de l'any 188 aC, els romans declararen Dàrdanos ciutat lliure.[11]

Estrabó relata que Dàrdanos era una antiga fundació que solia ser menystinguda i en determinats moments històrics alguns reis havien traslladat la població a Abidos; altres reis, en canvi, havien tornat a establir població a l'indret on s'havia fundat.

A Dàrdanos se signà l'any 85 el Tractat de Dàrdanos, que confirmava la pau entre els romans, comandats per Sul·la i Mitridates VI, que posà fi a la Primera Guerra mitridática.[12]

ReferènciesModifica

  1. Harry Thurston Peck, Harper's Dictionary of Classical Antiquity, 1898.
  2. Homer, Ilíada, XX, 215; Apol·lodor el Gramàtic, Biblioteca mitològica, III, 12, 1; Conó, Narracions, XXI; Diodor de Sicília, Bibliotheca, IV, 7; V, 48.
  3. Apol·lodor, Biblioteca mitològica, III, 12, 3.
  4. Diodor de Sicília. Bibliotheca, V,48.
  5. Homer, Ilíada, II, 819; Dionís d'Halicarnàs, Història antiga de Roma, I, 46, 1; I, 47, 2; I, 60, 3.
  6. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.136, notas complementarias, Madrid: CSIC, 1991.
  7. Heròdot, V, 117.
  8. Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «Tròade». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglés). Nova York: Oxford University Press, 2004, pàgs. 1006-1007. ISBN 0-19-814099-1. 
  9. Tucídides, VIII, 104.
  10. Tit Livi, XXXVII, 9; XXXVII, 37.
  11. Tit Livi, XXXVIII, 39.
  12. Estrabó, XIII, 1, 28.