Obre el menú principal

Das Wunder der Heliane (en alemany, El miracle de Heliane), op.20, és una òpera en tres actes d'Erich Wolfgang Korngold amb un llibret en alemany de Hans Müller-Einigen, basat en un misteri de Hans Kaltneker. Va ser representada per primera vegada a la Staatsoper d'Hamburg el 7 d'octubre de 1927. L'editorial de música Schott va publicar una suite per a violí i piano basada en música de l'ària Ich ging zu ihm.

Infotaula de composicióEl miracle de Heliane
Forma musical òpera i composició musical
Compositor Erich Wolfgang Korngold
Llibretista Hans Müller-Einigen
Idioma Alemany
Basat en Un misteri de Hans Kaltneker
Data de publicació segle XX
Catalogació Op. 20
Personatges Heliane Tradueix, The blind judge Tradueix, The doorman Tradueix, The messenger Tradueix, The people Tradueix, The stranger Tradueix, The young man Tradueix, The ruler Tradueix, Q63678235 Tradueix i Q63678240 Tradueix
Estrena
Data d'estrena 7 d'octubre de 1927
Lloc de la primera representació Staatsoper d'Hamburg,
Director musical Egon Pollak
Modifica les dades a Wikidata

Origen i contextModifica

Fins al 1997, Erich Wolfgang Korngold era només un fenomen vienès efímer que havia treballat a Hollywood, amb les bandes sonores de El falcó del mar i Les aventures de Robin Hood. Però aquest any va ser el centenari del naixement del compositor, i les actuacions en les celebracions de les seves obres menys sentides va revelar que hi havia molt més que això. Nascut a Brno el 1897, Korngold era un nen extraordinàriament dotat, i ja en la seva adolescència va ser aclamat com un geni per figures com Gustav Mahler i Richard Strauss. El 1916 va compondre dues òperes, Der Ring des Polykrates i Violanta, on va mostrar una tècnica segura i un estil propi en el qual va esprémer fins a l'última gota del vocabulari madur del romanticisme tardà. La psicològicament i musicalment més complexa Die tote Stadt (La ciutat morta), va obtenir estrenes simultànies a Hamburg i Colònia, el 1920, i va anunciar la seva maduresa.[1]

El 1923, per casualitat, es va trobar amb un drama anomenat Die Heilige (El Sant). Va ser escrit pel poc conegut poeta Hans Kaltneker poc abans de la seva mort primerenca de tuberculosi, pel que sembla amb l'esperança que Korngold hi posaria música. Korngold no estava al corrent d'això, però va trobar l'obra irresistible. Ell i el seu llibretista, Hans Müller, la van treballar en forma d'òpera, amb el nou títol de Das Wunder der Heliane.[1]

La seva composició coincideix amb el matrimoni de Korngold amb Luzi von Sonnenthal, a qui havia estimat durant anys. Va ser una relació que més tard va descriure com «una llarga i feliç història d'amor». Per desgràcia, hi havia una persona que no era del tot feliç per això: el seu pare. Julius Korngold volia protegir i escortar al seu nen meravella de la mateixa manera que Leopold Mozart havia tractat de protegir Wolfgang un segle i mig abans, però amb una visió més clara del seu paper. Erich mai va ser sobreexposat o explotat. Julius es va assegurar de tenir els millors mestres i tractava de no deixar que la seva posició com a crític musical més influent de Viena posés en perill la carrera del seu fill.[1]

Korngold era un jueu no practicant, però el text de Heliane està impregnat d'imatges cristianes, com les paraules inicials cantades per veus fora de l'escenari: «Feliços els que estimen. Els que estimen no moriran. I els que morin per amor sobreviuran». La seva partitura no fa cap distinció entre el físic i l'espiritual. El triomf de l'amor sobre la repressió no és el resultat d'una cerca, sinó una afirmació. El poder del Tristany de Wagner es basa en gran manera en la seva tècnica de retardar resolucions harmòniques per tal de perllongar la tensió eròtica el major temps possible. Korngold no retarda res. Heliane és una orgia de principi a fi.[1]

Korngold basa la seva òpera en un misteriós joc d'amor i resurrecció, i el llibret de Hans Müller està altament carregat de simbologia eròtico-religiosa. La narració bàsica és relativament senzilla. Establert en un període no especificat, un governant sense nom, en un matrimoni sense amor i sense consumir amb Heliane, exerceix un poder despòtic i somrient. Un jove messiànic, Stranger, predica l'alegria i l'amor, i per aquest fet està empresonat. Heliane se sent atreta per ell, i li ho fa saber. El governant fa una excepció comprensible, i tots dos es posen a prova. Stranger se suicida en un pacte de mort, mentre que Heliane protesta que és castissa. El seu marit la posa a prova i li diu que si és innocent hauria de ressuscitar miraculosament al seu suposat amant. Heliane es nega a cometre tal blasfèmia, admet el seu amor, i per salvar la seva vida s'ofereix al Rei. El cel es revela, la música de les esferes ressona amb cants de veus angelicals. Stranger s'aixeca de la tomba, i Heliane s'apressa als seus braços. Empès per la ràbia, el governant l'apunyala, però tots dos amants s'uneixen en una felicitat extasiada.[2]

RepresentacionsModifica

A l'estrena d'Hamburg, Heliane va gaudir d'un gran èxit impulsat per la seva sensacional trama i per la publicitat generada pel pare del crític musical del compositor, Julius. Die tote Stadt, l'òpera anterior de Korngold, havia estat un èxit fugitiu, i Julius va promoure el seu fill com a campió contra el Modernisme i es va alinear amb les forces conservadores. Una reacció es va produir a l'estrena de Berlín, que es va trobar amb l'hostilitat de la premsa i el públic, que buscava novetats. Les demandes desmesures de muntar Das Wunder Der Heliane, i l'augment del nazisme, van provocar hostilitat cap al compositor jueu i el treball va desaparèixer aviat.[2]

Anàlisi musicalModifica

Estem en la dècada del 1920, en què es barreja simbolisme, expressionisme i romanticisme tardà, en una seqüència inesgotable de música per onades, d'autèntics dolls sonors, amb una tensió que es nega a resoldre, amb una inestabilitat de tonalitats sempre dins el diatonisme gairebé estricte, gairebé sense excursions cromàtiques: tot això és Heliane.[3] La música de Korngold havia estat sempre rica i sensual, però es va superar a si mateix en Heliane. Va arribar als límits del seu llenguatge en textures i harmonies audaces i arriscades, expandint els seus sumptuoses recursos orquestrals i vocals al màxim.[1]

Das Wunder der Heliane es va enfonsar en la foscor quan una guerra crítica va sorgir entre els seguidors de Heliane i els de Jonny spielt auf de Krenek. Les forces reaccionàries varen posar l'òpera de Korngold contra l'horda bàrbara de la modernitat, representada per Krenek. La guerra es va desenvolupar sota falses banderes. Encara que l'òpera de Korngold conté música preciosa, però, no com una òpera, especialment en comparació amb les obres mestres més o menys contemporànies: Turandot, La dona sense ombra, Wozzeck, Sir John in Love, Intermezzo, Mahagonny i L'òpera dels tres rals. Johnny de Krenek, empobrida musicalment, fou un problema passatger, tant en la història de la música com en el catàleg de Krenek.[4]

EnregistramentsModifica

  • Nicolai Gedda, Andreas Scholz, Anna Tomowa-Sintow, Gotthold Schwarz, Hartmut Welker, John de Haan, et al. Director: John Mauceri, Orquestra Simfònida de la Ràdio de Berlin. 3x CD, DDD, Decca, de la sèrie "Entartete Musik".

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Huth, Andrew. «Love on the grandest scale». The Guardian, 16-11-2007. [Consulta: 20 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 Johnston, John. «Miracle in a wasteland: Das Wunder der Heliane» (en anglès). [Consulta: 5 novembre 2017].
  3. Martín Bermúdez, Santiago. «Korngold: "Das Wunder der Heliane" en el Festival Janácek de Brno» (en castellà). Scherzo. [Consulta: 19 juliol 2016].
  4. Schwartz, Steve. «Ressenya del disc». classical.net. [Consulta: 20 juliol 2016].