Un datàfon o passatargetes és un dispositiu electrònic compacte que s'utilitza als establiments comercial i botigues per tal de mecanitzar el procés de cobrament als clients que empren targeta de crèdit o de dèbit.[1] A través de l'ús de la línia telefònica o d'una adreça IP (via GSM, GPRS, Wi-Fi, etc.), el datàfon comunica l'establiment amb els centres de dades de les entitats financeres i els envia informació bancària per procedir al pagament.[2]

Datàfon d'ús com a terminal punt de venda inalàmbric d'iZettle.

L'aparença dels datàfons és diversa, atès que poden ser terminals fixos, sense fils, connectats als telefòns mòbils intel·ligents o bé integrats al sistema de comptabilitat pel cas de comerços amb diversos establiments. En qualsevol cas, els datàfons són aparells que estan sempre gestionats i incorporats als terminals punt de venda (TPV) de la botiga —els quals inclouen totes les tecnologies de gestió de venda al públic.[3]

El programari estàndard centralitzar que utilitzen els datàfons és EMV. Es tracta d'un sistema de xifrat de dades i via xip que està gestionat de manera comuna per les empreses de gestió de pagaments per targeta de crèdit. Permet evitar el frau en el pagament i està homogeneïtzat per a l'ús en qualsevol tipus de dispositiu autoritzat a pagaments a nivell mundial.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Datàfon» (en català). TERMCAT. [Consulta: 16 gener 2020].
  2. Radu, 2003, p. 231.
  3. «¿Qué es un TPV y cómo funciona?» (en castellà). Universalpay Entidad de Pago SLU, 29-10-2019. [Consulta: 16 gener 2020].
  4. Roland, 2015, p. 28-29.

BibliografiaModifica

  • Radu, Cristian. Implementing Electronic Card Payment Systems (en anglès). Artech House, 2003 (Artech House computer security series). ISBN 9781580538039. 
  • Roland, Michael. Security Issues in Mobile NFC Devices (en anglès). Springer, 2015 (T-Labs Series in Telecommunication Services). ISBN 9783319154886. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Datàfon