David Cirici i Alomar

escriptor català
(S'ha redirigit des de: David Cirici)

David Cirici i Alomar (Barcelona, 11 de febrer de 1954) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana, és membre del PEN català i de l'AELC. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat com guionista i locutor de ràdio (Ràdio 4) i com a guionista d'humor en televisió, molt especialment amb La Trinca i amb Rosa Maria Sardà. Des de 1987 s'ha dedicat a la publicitat. Ha treballat com a creatiu a la multinacional Saachi & Saachi i des del 1990, a la seva pròpia agència, IMAGINA. El 2000 funda Cirici Comunicació, activa fins al 2016. Des d'aleshores es dedica a escriure.

Infotaula de personaDavid Cirici i Alomar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, crítica literària, literatura infantil i juvenil i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, crític literari, bloguer, estrímer, professor, guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAlexandre Cirici i Pellicer Modifica el valor a Wikidata
GermansCristian Cirici i Alomar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): davidcirici Modifica el valor a Wikidata

Obres modifica

Narrativa infantil i juvenil modifica

  • Robòtia. Barcelona: Laia, 1985
  • Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies. Barcelona: Destino, 1986
  • L'esquelet de la balena. Barcelona: Empúries, 1986 (26 EDICIONS)
  • Vols que et tallin una orella? Barcelona: Empúries, 1988
  • La fàbrica de mentides. Barcelona: Empúries, 1995
  • Els grúfols. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998
  • Bet i Bup: Bèsties i bestieses. Barcelona: Destino, 2001
  • Bet i Bup: Si jo fos com tu. Barcelona: Destino, 2002
  • Molsa. Barcelona: Edebé, 2013[1]
  • Zona prohibida. Barcelona: Fanbooks, 2013[2]
  • La decisió d'en Viggo (Zona Prohibida II): Fanbooks, 2015
  • Molsa i la Bèstia. Edebé, 2020
  • Els incendiaris. Grup 62, 2021
  • Tu voles, Max?. Edebé, 2023.

Divulgació infantil modifica

  • L'home del cartró. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002
  • La petita ciència de la salut, amb Valentí Fuster. Barcelona: Planeta, 2011

Novel·la modifica

  • El baró i la leprosa. Barcelona: Empúries, 1999
  • La vida dels altres. Barcelona: Planeta, 2000
  • Els errors. Barcelona: Columna, 2003
  • I el món gira. Barcelona: Columna, 2011
  • El lladre del Guernica. Barcelona: Proa, 2015
  • El setè àngel. Barcelona, Proa, 2017
  • L'olor del desig. Barcelona, Proa, 2019
  • No em busquis. Ed. Rosa dels Vents, 2021. En col·laboració amb Carmen Fernández Villalba.

Traduccions modifica

  • El esqueleto de la ballena. Grijalbo Mondadori, colección El Arca, 1995
  • Balearen eskeletoa. Elkar, 1992
  • Musgo. Edebé, 2013 (Traducció de Molsa al castellà)
  • So riecht glück, Dressler, 2014 (Traducció de Molsa a l'alemany)
  • Muschio. Il Castori, 2015 (traducció de Molsa a l'italià)
  • Neredesin Janinka. Final Kültür Sanat, 2015 (traducció de Molsa al turc)
  • Een hondenleven. Ploegsma, 2018 (traducció de Molsa a l'holandès)
  • Zona Prohibida, Algar, 2013
  • Zona Prohibida II (La decisión de Viggo), Algar, 2015
  • No me busques. EDICIONES B, 2021. En col·laboració amb Carmen Fernández Villalba.

Obres dramàtiques representades modifica

  • Blau marí (musical). Companyia Roseland Musical, Barcelona, 1988
  • Flit-flit (musical). Companyia Roseland Musical, Barcelona, 1989
  • La casa per la finestra (musical). Companyia Roseland Musical, Barcelona, 1991
  • Cara, calla (musical). Companyia Roseland Musical, Barcelona, 1994
  • Molsa (Dansa i titelles). Companyia Thomas Noon, 2018

Premis literaris modifica

Referències modifica

  1. Cirici, David. Molsa. 2a. Barcelona: Edebé, 2013, p. 156. ISBN 978-84-683-08975. 
  2. 2,0 2,1 Capdevila, Jordi «Pandèmia sentimental». Cultura (El Punt avui), 14-02-2014, p. 12.
  3. «David Cirici guanya el Prudenci Bertrana amb una novel·la inspirada en el cas Millet». diari Ara, 29-09-2011. [Consulta: 29 setembre 2011].

Enllaços externs modifica