David George Ritchie

filòsof britànic

David George Ritchie (Jedburgh, 18531903) va ser un filòsof escocès que va tenir una carrera distingida a la universitat d'Edimburg, i al Balliol College a Oxford. Una gran part de la seva obra tracta sobre ètica i filosofia política. Un dels seus primers escrits va ser un assaig sobre la racionalitat de la història.[1] Va ser president de l'Aristotelian Society el 1898.[2]

Infotaula de personaDavid George Ritchie

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Jedburgh (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Saint Andrews (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg
Universitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsArthur David Ritchie Modifica el valor a Wikidata

De naturalesa senzilla i no afectada, Ritchie va cercar la veritat amb molta devoció. Malgrat viure de manera retirada, tenia molts amics. Sostenia que les qüestions d'ètica i política s'han de considerar des d'un punt de vista metafísic. Per a ell, l'ètica es basava necessàriament en l'objectiu ideal del benestar social i, tenint en compte aquest objectiu, va procedir a traçar-ne la història en diferents moments, la manera com es configura en la ment de cada individu, i la manera com es pot desenvolupar i realitzar. Ritchie era un liberal avançat amb tendències socialistes. Considerava que el valor últim de la religió depenia de l'ideal que imposava a la humanitat.[1]

Era molt unit a la generació de pensadors coneguts com els joves hegelians, en ser grans seguidors del pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

Obres modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Sanderson Haldane, Elizabeth. «Ritchie, David George». A: Dictionary of National Biography. suplement de 1912, volum 3. 
  2. «Ritchie, David George». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). volum 23, 1911, p. 367. 
  3. Seth Pringle-Pattison, A. (Andrew); Haldane, R. B. Haldane (Richard Burdon Haldane). Essays in philosophical criticism (pdf). facsímil en línia. Londres: Longmans, Green, and Co., 1883, p. 186-158.