David Hartley (junior)

Polític, inventor i diplomàtic

David Hartley el Jove (Bath, comtat de Somerset (Anglaterra), 1732 - Idem. 19 de desembre, 1813) va ser un estadista, un inventor científic i fill del filòsof David Hartley.

Plantilla:Infotaula personaDavid Hartley

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) David Hartley (the Younger) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1732 Modifica el valor a Wikidata
Bath (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Bath (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya

Member of the 15th Parliament of Great Britain (en) Tradueix

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCorpus Christi College, Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, abolicionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Whig anglès Modifica el valor a Wikidata
Família
PareDavid Hartley Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 268702452 Modifica el valor a Wikidata

Va ser membre del Parlament (MP) de Kingston upon Hull i també va ocupar el càrrec de Ministre Plenipotenciari de Sa Majestat Britànica, nomenat pel rei Jordi III per tractar amb els Estats Units d'Amèrica la independència americana i altres qüestions després de la Revolució americana. Hartley va ser el primer diputat que va presentar el cas per l'abolició del tràfic d'esclaus davant la Cambra dels Comuns.[1]

Biografia

modifica

Va estudiar a la Universitat d'Oxford i va entaular íntima amistat amb Franklin, que en aquella època era a Anglaterra. representant de Hull a la Cambra dels Comuns de 1774 a 1780 i de 1791 a 1784, es va oposar a la guerra amb Amèrica i va combatre l'esclavitud amb tanta energia com talent, i va presentar una resolució el 1776 ne la qual deia:

« "el tràfic d'esclaus és contrari a les lleis de Déu i als drets dels homes". »

obtenint extraordinària popularitat.

Va signar com a plenipotenciari el tractat de pau entre Anglaterra i els Estats Units el 3 de desembre de 1783 (Tractat de París de 1783).

S'ocupà també de química i mecànica i inventà un mitjà de preservar del foc els vaixells i els edificis.

Va publicar

modifica
  • Letters on the American War (Londres, 1778/79);
  • An Addres to the Committee of Association of the Country of York (1781);
  • Argument on the French revolution (Bath, 1794).

Referències

modifica
  1. The History of the Rise, Progress and Abolition of the African Slave-Trade (1839), Thomas Clarkson (available at Project Gutenberg)

Bibliografia

modifica