David Jacoby (historiador)

historiador israelià

David Jacoby (Anvers, 24 de febrer del 1928 - ?, 4 d'octubre del 2018) fou un medievalista israelià, especialista en la història econòmica i social de l'Orient llatí i romà.

Infotaula de personaDavid Jacoby

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1928 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 2018 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Activitat
Camp de treballHistòria, edat mitjana, història de les relacions internacionals, història política, història social, història econòmica, cultura i jueus Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómedievalista, historiador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Historiador israelià modifica

David Jacoby nasqué el 24 de febrer del 1928 a Anvers (Bèlgica), en el si d'una família jueva d'orígens polonesos i russos. Ja des de la infància parla el francès, l'anglès i l'ídix,[1] les llengües emprades pels seus pares. Així mateix, sabia llegir el flamenc. Tenia una germana petita, Noémie. El seu pare treballava en la indústria del diamant.[2]

El 1942, la seva família eludí per ben poc una batuda nazi i trobà refugi a Suïssa. Després de tornar a Anvers a la fi de la guerra, emigrà al Mandat de Palestina el 1947 i prestà servei en l'exèrcit israelià durant la primera guerra arabo-israeliana l'any següent.[1]

A partir del 1949, seguí estudis d'història a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on tingué professors com ara Joshua Prawer, i posteriorment a la Sorbona sota la direcció de Paul Lemerle.[1]

El 1958 defensà la seva tesi, titulada La démographie de la paysannerie dans l'Empire byzantin tardif ('La demografia de la pagesia a l'Imperi Bizantí tardà'). Des d'aleshores fins a la seva jubilació el 1996 donà classes a la Universitat Hebrea de Jerusalem.[1]

Era casat amb Zehava (Sofia) Jacobi, supervivent de l'Holocaust, igual que ell, i professora d'Història de l'Art a la Universitat de Haifa. Tingueren dues filles.[2]

Especialista de l'Orient llatí i romà modifica

Les seves publicacions, més consagrades als aspectes econòmics socials que a la història política,[3] versen sobre els pelegrinatges i les croades a Terra Santa, dels territoris venecians a Orient, de la història de la ciutat d'Acre, Xipre, Egipte, els jueus, l'Imperi Romà d'Orient i la seda. En total, publicà més de dos-cents articles, la majoria dels quals han estat reeditats en llibres de la col·lecció «Variorum Reprints».[1]

El 1971, en la seva obra 'La Féodalité en Grèce médiévale, les « Assises » de Romanie, sources, application et diffusion ('El feudalisme a la Grècia medieval, les «Audiències» de Romania, fonts, aplicació i difusió'), estudià el feudalisme al principat franc de Morea i la influència de Venècia. En una revisió escrita per a Annales. Histoire, Sciences sociales, Robert Boutruche qualificà aquest llibre de «tremendament útil».[4] El 1973, l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues li atorga el Premi Gustave Schlumberger per aquesta obra.[5] David Jacoby és un dels especialistes més prestigiosos de la història de les croades, juntament amb Joshua Prawer i Benjamin Z. Kedar, també israelians.[6]

Els treballs de David Jacoby renovaren els estudis bizantins en modificar la visió de l'Imperi Romà d'Orient, ressituant-lo en un marc socioeconòmic més extens, la Mediterrània oriental, on apareix com la superpotència.[7] David Jacoby dedica una desena d'articles a Xipre a l'edat mitjana, centrats en les relacions econòmiques de l'illa amb els seus veïns de la Mediterrània oriental i la instal·lació i el comerç dels grecs, venecians, genovesos i pisans.[3]

Morí el 4 d'octubre del 2018. El 2019, els seus col·legues i estudiants li dedicaren el liber amicorum Crusading and Trading Between West and East: Studies in Honour of David Jacoby. La revista Mediterranean Historical Review li dedicà el seu número de gener del 2021.[8]

Obres principals modifica

Col·leccions d'articles modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «In memoriam David Jacoby, brève notice biographique» (en francès). Cahiers du Centre d’Études Chypriotes, 49, 2019, pàg. 17 i 18. DOI: 10.4000/cchyp.452. ISSN: 0761-8271 [Consulta: 4 juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 «סיפורו של ניצול השואה מבלגיה דוד יעקבי, פרופסור להיסטוריה» (en hebreu). [Consulta: 7 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 Michel Balard «David Jacoby et l'histoire de Chypre» (en francès). Cahiers du Centre d'Études Chypriotes, 49, 2019, pàg. 409-418. DOI: 10.4000/cchyp.582. ISSN: 0761-8271 [Consulta: 4 juliol 2022].
  4. Robert Boutruche «David JACOBY, La féodalité en Grèce médiévale. Les « Assises de Romanie » : sources, application et diffusion» (en francès). Annales, 30, 2, 1975, pàg. 349 i 350 [Consulta: 4 juliol 2022].
  5. Pierre Marot «Palmarès des prix et récompenses décernés en 1973» (en francès). Comptes rendus de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, 117, 4, 1973, pàg. 587-590 [Consulta: 4 juliol 2022].
  6. «L'histoire des croisades et des pèlerinages au XXe siècle» (en francès). Cahiers de civilisation médiévale, 49, 196, 2006, pàg. 359-372. DOI: 10.3406/ccmed.2006.2946 [Consulta: 4 juliol 2022].
  7. «Byzantium between East and West Special issue in homage to the memory of David Jacoby» (en anglès). Mediterranean Historical Review, 36, 1, 2021, pàg. 1. DOI: 10.1080/09518967.2021.1909252. ISSN: 0951-8967 [Consulta: 2 octubre 2022].
  8. «Byzantium between East and West» (en anglès). Mediterranean Historical Review, 36, 1, 2021.
  9. «Trade, Commodities, and Shipping in the Medieval Mediterranean, by David Jacoby. (Variorum Collected Studies Series) 340 pages, b&w illustrations and maps, notes, index. Brookfield, VT: Ashgate, 1997. $94.95 (Cloth) ISBN 0-86078-620-X» (en anglès). Review of Middle East Studies, 32, 2, 1998/ed, pàg. 194–195. DOI: 10.1017/S0026318400037421. ISSN: 0026-3184 [Consulta: 30 agost 2022].
  10. «Les nouvelles tendances de l’historiographie de l’Orient latin (2005–2014)» (en francès). Le Moyen Age, CXXI, 3, 2015, pàg. 703. DOI: 10.3917/rma.213.0703. ISSN: 0027-2841 [Consulta: 4 juliol 2022].