Deficiència de iode

La deficiència de iode és la manca de iode, un nutrient essencial de la dieta. Pot comportar problemes metabòlics com el goll, de vegades com un goll endèmic, així com cretinisme a causa d'un hipotiroïdisme congènit no tractat, que es tradueix en retards en el desenvolupament i altres problemes de salut. La deficiència de iode és un important problema de salut global, especialment per a dones fèrtils i embarassades. També és una causa evitable de la discapacitat intel·lectual.

Plantilla:Infotaula malaltiaDeficiència de iode
Tipusdeficiència mineral Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E00 i E02 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0342199 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050080 Modifica el valor a Wikidata

El iode és un mineral dietètic essencial per al neurodesenvolupament entre descendents i nens petits.[1] Les hormones tiroïdals tiroxina i triiodotironina contenen iode. A les zones on hi ha poc iode a la dieta, normalment zones interiors remotes on no es mengen aliments marins, la deficiència de iode és freqüent. També és habitual a les regions muntanyoses del món on es cultiva menjar en sòls pobres en iode.

La prevenció inclou afegir petites quantitats de iode a la sal de taula, un producte conegut com a sal iodada. També s'han afegit compostos de iode a altres productes alimentaris, com la farina, l'aigua i la llet, en zones de deficiència.[2] El marisc també és una font molt coneguda de iode.[3]

Als EUA, l'ús del iode ha disminuït per la preocupació de les sobredosis des de mitjan segle xx, i per la presència freqüent d'antagonistes del iode com bromur, perclorat i fluorur.[4] En particular, cap al 1980, la pràctica d'utilitzar iodur de potassi, com condicionador de la massa del pa i altres productes de la fleca, es va substituir gradualment per l'ús d'altres agents condicionants[5] com ara el bromur.

El goll com a conseqüència de la deficiència de iode afecta a 187 milions de persones a nivell mundial a partir del 2010 (2,7% de la població).[6] La deficiència va provocar 2700 morts el 2013, passant de 2100 morts el 1990.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Risiko For Jodmangel i Norge» (en noruec), juny 2016.
  2. ; Michael Zimmermann«The Iodine Deficiency Disorders». Thyroid Disease Manager, 12-02-2014. [Consulta: 11 desembre 2016].
  3. «Iodine in Seaweed». Arxivat de l'original el 2012-07-31.
  4. Meletis, C. D. «Iodine: Health Implications of Deficiency». Journal of Evidence-Based Complementary & Alternative Medicine, 16, 3, 2011, pàg. 190–194. DOI: 10.1177/2156587211414424. ISSN: 1533-2101.
  5. K. Smith. Trace Minerals in Foods. CRC Press, 24 agost 1988, p. 273–. ISBN 978-0-8247-7835-4. 
  6. Vos, T; Flaxman, A. D.; Naghavi, M; Lozano, R; Michaud, C; Ezzati, M; Shibuya, K; Salomon, J. A.; Abdalla, S; 29 «Years lived with disability (YLDs) for 1160 sequelae of 289 diseases and injuries 1990–2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010». Lancet, 380, 9859, Dec 15, 2012, pàg. 2163–96. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61729-2. PMC: 6350784. PMID: 23245607.
  7. GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, 385, 9963, 17-12-2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.