Dinarc d'Atenes

(S'ha redirigit des de: Deinarc d'Atenes)

Dinarc (Deinarchus, Δείναρχος) fou el darrer i el menys important dels deu oradors àtics. Va néixer a Corint el 361 aC fill de Sostrat o Sòcrates, però va viure a Atenes des de molt jove i es va dedicar a l'oratòria.

Plantilla:Infotaula personaDinarc d'Atenes
Biografia
Naixementc. 360 aC Modifica el valor a Wikidata
Corint (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 292 aC Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Antiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)

Descrit per la fontBiblioteca Digital BEIC
The Nuttall Encyclopædia >>>:Dinarchus Modifica el valor a Wikidata

Va ser deixeble de Teofrast i es va relacionar amb Demetri de Falèron. Com que no tenia la ciutadania atenenca no podia actuar com orador a les gran qüestions que dividien l'opinió pública i va haver d'escriure els discursos dels altres.

La seva carrera va començar el 336 aC en el temps en què els gran oradors morien un darrere l'altre. Dinarc aviat va adquirir una bona reputació i una gran riquesa; va pertànyer al partit de Foció, favorable a Macedònia i va intervenir en la disputa sobre si Harpalos, que havia desertat la causa d'Alexandre el Gran, havia de ser admès a Atenes.

Del 317 aC al 307 aC Atenes fou dirigida per Demetri de Falèron fins que va haver de fugir en arribar Demetri Poliorcetes. Dinarc també va fugir cap a Calcis (Eubea) i no va poder tornar fins al cap de 15 anys, mercès a les súpliques del seu amic Teofrast.

A Atenes va romandre els darrers anys de la seva vida, i hi va morir a edat avançada. La seva vida fou narrada per Dionís d'Halicarnàs i recollida per Plutarc.

Se li atribueixen entre 100 i 60 discursos, de les que només tres s'han conservat sencers, tots sobre la qüestió d'Harpalos, una dirigida contra Filocles, una contra Demòstenes i una tercera contra Aristogeition. D'alguns altres en resten fragments.[1]

Referències

modifica
  1. 1.Deinarchus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 950