Dinoteri

gènere de mamífers
(S'ha redirigit des de: Deinotherium)

El dinoteri (Deinotherium, en llatí 'bèstia terrible') fou un gènere de mamífer proboscidi extint de la família dels dinotèrids. Se n'han trobat fòssils a Àfrica, Àsia i Europa, incloent-hi Catalunya.[1] Visqué entre el Miocè i el Plistocè. Un dels trets característics d'aquest animal és que tenia els ullals únicament al maxil·lar inferior.

Infotaula d'ésser viuDinoteri
Deinotherium Modifica el valor a Wikidata
Deinotherium Skelton.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreProboscidea
FamíliaDeinotheriidae
SubfamíliaDeinotheriinae
GènereDeinotherium Modifica el valor a Wikidata
Kaup, 1829

FisiologiaModifica

Els dinoteris foren els tercers mamífers terrestres més grossos de tots, únicament superats pels paracerateris i el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4-4,5 metres a l'altura de les espatlles i les femelles, uns 3,5 metres a l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrencar les escorces dels arbres.

 
Deinotherium

Hàbitat i distribucióModifica

Els dinotèrids van tenir una distribució que anava des d'Europa fins a Àsia i Àfrica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetació i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus estranys ullals.

Evolució i extincióModifica

Deinotherium fou un gènere que evolucionà de Prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Miocè inferior. Els dinotèrids represantaven una línia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Deinotherium divergí molt d'hora dels altres proboscidis. Els deinotherium s'extingiren a l'Àfrica on van conviure amb les primers homínids en el Plistocè inferior fa 1,5 milions d'anys.

TaxonomiaModifica

  • D. bozasi
  • D. giganteum
  • D. indicum
  • D. proavum

ReferènciesModifica

  1. Alba et al., 2020, p. e1775624-1.

BibliografiaModifica

  • Alba, D. M.; Gasamans, N.; Pons-Monjo, G.; Luján, À. H.; Robles, J. M.; Obradó, P.; Casanovas-Vilar, I. «Oldest Deinotherium proavum from Europe» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 2020, pàg. e1775624. DOI: 10.1080/02724634.2020.1775624. ISSN: 0272-4634.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinoteri