Delfínids

Els delfínids (Delphinidae), també anomenats dofins oceànics per distingir-los dels platanistoïdeus o dofins de riu, són una família de cetacis odontocets molt heterogènia, que comprèn 37 espècies actuals. Medeixen entre 2 i 8 metres de longitud, amb el cos fusiforme i el cap de gran mida, el musell allargat i només un espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern). Són carnívorsestrictes. Estan entre les espècies més intel·ligents que habiten al planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interactuen amb l'ésser humà. Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dança i el salt per comunicar-se, orientar-se i atrapar les seves preses; a més utilitzen la ecolocalització. Avui en dia, les principals amanaces a les quals estan exposats són de naturalesa antròpica.

Infotaula d'ésser viuDelfínids
Delphinidae Modifica el valor a Wikidata
PacificWhiteSidedDolphine.jpg
Dofins de flancs blancs del Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentaciópeix i calamar Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè superior – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCetacea
SuperfamíliaDelphinoidea
FamíliaDelphinidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Gèneres

AnatomiaModifica

Per convergència evolutiva la seva antomia té molta similitud amb el gènere extint de rèptils marins anomenat Ichthyosaurus.

Les espècies pertanyents a la família Dephinidae posseeixen un cos fusiforme, adaptat a la natació ràpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades pel control direccional de la natació. Els patrons bàsnics de coloració de la pell són tons grisosos, amb major claredat al ventre i rangs més foscos al llom. Sovint es combina amb línies i taques de diferent tint i contrast.

Igual que altres odontocets, en el cap posseeixen el meló, un òrgan esfèric que utilitzen per la ecolocalització. En vàries espècies de la família, les mandíbules s'allarguen, format un musell prim distintiu. Posseeixen dentició homodonta, amb un nombre de peces dentals que oscil·la de 20 a 50 en cada mandíbula. Respiren a través d'un sol orifici a la part superior del cap, anomenat espiracle.[1]

El seu cervell és gran, amb l'escorça cerebral bastant desenvolupada en comparació amb la mitjana dels mamífers.[2]

ComportamentModifica

Els dofins sovint són considerats com un dels animals més intel·ligents del planeta.[3] La comparació d'intel·ligència entre diferents espècies és complicada a causa, entre altres coses, de les diferències a l'aparell sensorial, als modes de resposta i a la naturalesa de la cognició. Tot i així, el comportament dels dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la natura.[4]

ReferènciesModifica

  1. Fundación Dolphin Assistance (2009). «Anatomía del Delfín». Archivado desde el original el 31 de enero de 2010. Consulta: 14 de febrero de 2011.
  2. AllAboutDolphins.net (marzo de 2006). «El Cerebro de un Delfín». Consulta: 14 de febrero de 2011.
  3. Cristian Frers. «Cristian Frers». InterNatura - Informes. Consulta: 18 de febrero de 2011.
  4. Dolphinaris. «Comunicación del Delfín». Archivado desde el original el 28 de marzo de 2010. Consulta: 18 de febrero de 2011.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delfínids