Delhy Tejero
Delhy Tejero (Toro, Zamora, 22 de febrer de 1904 - Madrid, 10 d'octubre de 1968) va ser una pintora i il·lustradora, avantguardista als inicis i costumbrista als darrers anys. La seva passió per l'Índia, així com d'altres indrets exòtics, explica el seu canvi de nom d'Adela a Delhy.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Adela Tejero Bedate  1904 Toro (Restauració borbònica) |
| Mort | 10 octubre 1968 (63/64 anys) Madrid (Espanya Franquista) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Delhy Tejero |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Universitat de París Residencia de Señoritas |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, il·lustradora, muralista, dibuixant, art and drawing teacher (en)  |
| Ocupador | Estampa La Esfera Nuevo Mundo Blanco y Negro ABC |
| Moviment | Las Sinsombrero i surrealisme |
 | |
Biografia modifica
Adela Tejero Bedate va créixer en un ambient dominat per la religió, el seu pare era funcionari de l'ajuntament de Toro, i la seva mare va morir poc després de néixer ella.
El 1923 va marxar a Madrid, però per decisió paterna va estudiar taquigrafia i idiomes amb les monges, fins que el 1926 va aconseguir matricular-se a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va estudiar fins al 1930.[1]
Va començar a publicar les seves il·lustracions en revistes i diaris de l'època com ABC, Blanco y Negro, La Esfera, Estampa i Crónica i, així, es pot traslladar a viure a la Residència de Senyoretes; s'hi estarà durant quatre anys, hi establirà contacte amb les intel·lectuals i els artistes que la freqüenten i prendrà contacte amb les noves tendències artístiques.[2]
El 1933 va celebrar una exposició individual al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Durant la guerra civil espanyola va fugir a París, on va experimentar amb el surrealisme, però va decidir tornar a Espanya a causa de l'ocupació nazi. Va exercir de professora de pintura mural en un centre d'arts i oficis de Madrid, i va guanyar medalles en diversos concursos d'art decoratiu.
Referències modifica
- ↑ Mangini, Shirley; María José González i Rosa Rius (eds.) «Españolas en París: el caso de Remedios Varo, Maruja Mallo y Delhy Tejero». Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio. Eutelequia [Madrid], 2013, pàg. 161-179.
- ↑ «Dades Biogràfiques» (en castellà). Delhy Tejero. [Consulta: 27 juliol 2022].
Bibliografia modifica
- 111 dibujos. Delhy Tejero. Madrid: Museo Municipal de Arte Contemporáneo de Madrid, 2005.
- Isabel Fuentes González. Delhy Tejero. Entre la tradición y la modernidad. 1904-1936. Zamora: Diputación de Zamora/ Instituto de Estudios Zamoranos "Florián de Ocampo", 1997.
- Delhy Tejero. Los cuadernines. (Diarios 1936-1968). Edición de Mª Dolores Vila Tejero y Tomás Sánchez Santiago. Zamora: Diputación de Zamora, 2004.
- Delhy Tejero. Representación. Exposición antológica itinerante, comisariada per José Marín-Medina. Junta de Castilla y León, 2009.