Demòcrates de Suècia

Demòcrates de Suècia
	(sv) Sverigedemokraterna
Dades
Nom curt	SD
Tipus	partit polític suec
Ideologia política	Conservadorisme nacionalista, populisme de dretes
Alineació política	dreta a ultradreta
Història
Creació	6 febrer 1988
Activitat
Membre de	Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa (2014–2018); Conservadors i Reformistes Europeus (2018–)
Membres	33.207 (2020)
Governança corporativa
Seu	Estocolm (Suècia);
Presidència	Jimmie Åkesson (2005–)
Joventuts	Young Swedes SDU (en) (2015–)
Propietari de	Samtiden (en)
Afiliació europea	ECR Party
Grup al Parlament Europeu	ECR
Diputats	72 / 349
Eurodiputats	3 / 21
Altres
Color
Número de telèfon	+46-10-101-15-00
Lloc web	sd.se

Demòcrates de Suècia^[1] (suec: Sverigedemokraterna) és un partit polític suec fundat el 1988 d'ideologia nacionalista, com a continuació del moviment racista Bevara Sverige Svenskt ("Mantinguem Suècia sueca"). La seva organització juvenil va ser fundada el 1998. Des del 2005 edita el diari SD-Kuriren, del que en ven 28.000 exemplars. Les seves postures contràries a la immigració han provocat que sigui considerat com a xenòfob i ultradretà i que alguns mitjans de comunicació l'hagin boicotejat.

Va obtenir uns resultats minsos a les eleccions legislatives sueques de 1998. Els resultats han anat en progressió a les eleccions de 2002, a les de 2006, i a les de l'any 2010 quan per primer cop obtenen representació parlamentària. L'any 2014 aconsegueixen un 13% de diputats al Riksdag. L'any 2018 va créixer més, fins a més de 17% del vot.^[2]

El moviment precursor: Bevara Sverige Svenskt modifica

Entre 1979 i 1988 cobra forma el moviment "Bevara Sverige Svenskt" que proposava la repatriació de les persones no ètnicament sueques als seus països d'origen. El moviment es va dissoldre en 1988, el seu successor seria el partit dels Demòcrates de Suècia.

Resultats electorals modifica

Riksdag modifica

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1988	1,118	0.0	0 / 349	=	Extraparlamentari
1991	4,887	0.1 (#10)	0 / 349	=	Extraparlamentari
1994	13,954	0.3 (#9)	0 / 349	=	Extraparlamentari
1998	19,624	0.4 (#8)	0 / 349	=	Extraparlamentari
2002	76,300	1.4 (#8)	0 / 349	=	Extraparlamentari
2006	162,463	2.9 (#8)	0 / 349	=	Extraparlamentari
2010	339,610	5.7 (#6)	20 / 349	20	Oposició
2014	801,178	12.9 (#3)	49 / 349	29	Oposició
2018	1,135,627	17.5 (#3)	62 / 349	13	Oposició
2022	1,330,325	20.5 (#2)	73 / 349	11	Suport extern

Parlament Europeu modifica

Any	Vots	%	Escons	+/-
1999	8,568	0.3	0 / 22
2004	28,303	1.1 (#9)	0 / 19	= 0
2009	103,584	3.3 (#10)	0 / 19	= 0
2014	359,248	9.7 (#5)	2 / 20	2
2019	636,877	15.3 (#3)	3 / 20	1

Adhesiu del BSS aconsellant les noies sueques a no avergonyir a la seva raça tenint sexe amb africans.

Referències modifica

↑ Masclans, Núria «L'extrema dreta avança a Suècia però es manté com a tercera força». Ara.cat.
↑ «Preliminär - Val 2018» (en suec). Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 14 setembre 2018].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demòcrates de Suècia

[1] Masclans, Núria «L'extrema dreta avança a Suècia però es manté com a tercera força». Ara.cat.

[2] «Preliminär - Val 2018» (en suec). Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 14 setembre 2018].

[1]

[2]