Demònax de Mantinea
Demònax de Mantinea(grec antic: Δημῶναξ, Dēmṓnax) fou un savi i legislador grec de Mantinea que tenia un gran prestigi a tota Grècia per raons desconegudes. Va viure al segle vi aC.
Activitat | |
---|---|
Ocupació | polític ![]() |
Període | Antiguitat clàssica ![]() |
L'assemblea de l'estat grec de Cirene, quan Batos II Eudamó, fill d'Arcesilau I, davant del perill que representaven els libis i els egipcis, i la ineficàcia que tant Batos com el seu pare havien mostrat, van enviar emissaris a l'oracle de Delfos. La Pítia els va dir que busquessin un legislador de Mantinea, i el van cridar. Els mantineans els van donar un ciutadà de nom Demònax que va anar a Cirene per observar la situació. Després d'haver-se informat amb permís del rei, va dividir els ciutadans en tres tribus. Una amb els habitants de Tera i els periecs, una altra amb els pelopomnesis i els cretencs, i una tercera amb tots els illencs. Va reservar per al rei Batos algunes possessions i funcions sacerdotals, i va posar en mans del poble totes les prerrogatives que havien estat dels reis.[1]
Les noves lleis treien el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses però conservant els seus dominis privats; el poder polític que estava limitat als descendents dels colons originals, va ser ampliat a la resta del poble grec; es va crear un senat del qual el rei era el president. La constitució tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns èfors (una espècie de jutges) i una policia de 300 homes armats, similars al Hippeis (genets que podien pagar-se un cavall i l'equip necessari per a la guerra) d'Esparta.[2][1]