Demano asil... (al parvulari)

Pel·lícula de Marco Ferreri de 1979

Demano asil... (al parvulari) (en italià original, Chiedo asilo) és una pel·lícula de comèdia italiana del 1979 dirigida per Marco Ferreri.[1][2] Ha estat doblada al català.[3]

Infotaula de pel·lículaDemano asil...
Chiedo asilo Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRenzo Rossellini Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri, Gérard Brach i Roberto Benigni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPhilippe Sarde Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPasquale Rachini Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMauro Bonanni Modifica el valor a Wikidata
VestuariNicoletta Ercole Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEmília-Romanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0078963 Filmaffinity: 547984 Allocine: 1847 Rottentomatoes: m/seeking_asylum Letterboxd: seeking-asylum Allmovie: v148515 TCM: 482885 TMDB.org: 53648 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Per primera vegada en una escola bressol de Corticella (Bologna) pren servei un mestre. Roberto, així es diu, és un excel·lent pedagog que de seguida estableix una excel·lent relació amb els infants (que, entre altres coses, agraeixen molt la inusual presència no “materna” al professorat), i amb els seus companys; tanmateix els seus mètodes educatius, més aviat poc convencionals i inspirats en una gran llibertat, el portaran a tenir alguns problemes amb els guardians de l'ordre.

Roberto estableix una relació amb Isabella, la mare soltera de la seva alumna Michela, i la dona torna a quedar-se embarassada; a més, fa una amistat particular amb Gianluigi, un nen que pateix trastorns de conducta, que no parla i menja molt poc i en consideració a això és retirat de la llar d'infants per ser allotjat en una residència d'avis. L'estiu següent Isabella, a punt de donar a llum, manifesta la seva intenció de traslladar-se a Sardenya on té un cinema en desús. Roberto, encara que no està convidat expressament a seguir-la, l'acompanya juntament amb un grup de nens entre els quals hi ha Gianluigi. Just el dia que Isabella dóna a llum el seu segon fill, Gianluigi comença a mostrar els primers signes reals de recuperació.

Repartiment

modifica

Va ser inscrita al 30è Festival Internacional de Cinema de Berlín on va guanyar l'Ós de Plata - Premi Especial del Jurat.[4]

Referències

modifica
  1. Chuedi asilo a cineuropa.org
  2. Chiedo asilo a MYmovies.it
  3. Demano asil (al parvulari) a esadir.cat
  4. «Berlinale 1980: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 15 agost 2010].

Enllaços externs

modifica