Dendropoma petraeum

espècie de mol·lusc

Dendropoma petraeum és una espècie de vermètid endèmica de la Mediterrània catalogada com vulnerable al catàleg nacional d'espècies amenaçades.[1] Forma grans agregacions a les roques horitzontals i semi-horitzontals marines que són cimentades per algues calcàries (normalment Spongites notarisii) donant com a resultat formacions de micro-esculls o plataformes de vermètids de fins a 20 o 30 cm de grossària.

Infotaula d'ésser viuDendropoma petraeum Modifica el valor a Wikidata
Dendropoma petraeum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreNeotaenioglossa
FamíliaVermetidae
GènereDendropoma
EspècieDendropoma petraeum Modifica el valor a Wikidata
Monterosato, 1884

HàbitatModifica

El seu desenvolupament es dóna a les zones on trenquen les ones, cosa que ha servit com indicador del nivell de la mar en èpoques passades. És típica de les zones càlides on la temperatura superficial a l'hivern no baixa dels 14 °C. En llocs de baixa contaminació.

DistribucióModifica

Sol aparèixer en les zones més temperades de la Mediterrània. En el llevant ibèric, el seu límit geogràfic superior apareix en les costes de Castelló i Columbrets i el límit inferior a Almeria, encara que ha sigut observada a les Illes Chafarinas.[2] En les costes d'Alacant, Múrcia i Almeria arriba a aconseguir un desenvolupament notable amb la formació d'esculls, com els que es localitzen en el Portixol, Penyal d'Ifac, Cap de les Hortes i Illa de Tabarca (Alacant), en Cap de Palos (Múrcia) i en Cap de Gata (Almeria). En les Illes Columbretes les formacions estan menys desenvolupades i formen plaques de reduïda grossària.

Protecció legal i amenacesModifica

Aquesta espècie apareix al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades com a vulnerable. Així mateix també apareix als annexos II i IV del Conveni de Barcelona, i a l'Annex II de la Convenció de Berna.[2]

La principal amenaça és l'eutrofització costanera a causa d'efluents urbans, emissaris submarins, etc.,[3] la conseqüència de la qual és la proliferació de cloròfits que recobrixen les formacions de vermètids.

ReferènciesModifica

  1. «Listado de Especies de Invertebrados Vulnerables» (en castellà). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2011. [Consulta: 26 juliol 2011].
  2. 2,0 2,1 Tipificación de las formaciones de la especie Dendropoma petraeum en el archipiélago de las Islas Chafarinas (en castellà). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2008. 
  3. «Integrated Coastal Area Management in Cyprus: Biodiversity Concerns» (en anglès). United Nations Environment Programme, 2007. [Consulta: 7 octubre 2012].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dendropoma petraeum
  • AZZOPARDI, L. y P.J. SCHEMBRI, 1997. Vermetid crusts from the Maltese Islands (CentralMediterranean). Mar. Life, 7(1-2): 7-16.
  • BALADAMENTI, F., R. CHEMELLO, M. GRISTINA, S. RIGGIO y M. TOCCACELI, 1992.
  • CALVO, M., J. TEMPLADO y P.E. PENCHASZADEH, 1998. Reproductive biology of the gregarious mediterranean gastropod Dendropoma petraeum. J. Mar. Biol. Ass. U.K., 78: 525-549.
  • FEVRET, M. y P. SANLAVILLE, 1966. L'utilisation des vermets dans la détermination des anciens niveaux marins. Méditerranée, 3: 21-33.
  • PIRAZZOLI, P.A., J. LABOREL, J.F. SALIEGE, O. EROL, I. KAYAN y A. PERSON, 1991. Holocene raised shorelines on the Hatay coasts (Turkey): palaeoecological and tectonic implications. Mar. Geol., 96(3-4): 295-311.
  • THOMMERET, Y., J. THOMMERET, J. LABOREL, L.F. MONTAGGIONI y P.A. PIRAZZOLI, 1983. Late Holocene shoreline changes and seismo-tectonic displacements in western Crete (Greece). Z. Geomorphol., 40(suppl.): 127-149.