Dendropoma petraeum

espècie de mol·lusc

Dendropoma lebeche és una espècie de gastròpode marí de la família Vermetidae endèmica de la Mediterrània catalogada com vulnerable al catàleg nacional d'espècies amenaçades.[1] Forma grans agregacions a les roques horitzontals i semi-horitzontals marines que són cimentades per algues calcàries (normalment Neogoniolithon brassica florida) donant com a resultat formacions de micro-esculls o plataformes de vermètids de fins a 20 o 30 cm de grossària.

Infotaula d'ésser viuDendropoma petraeum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseGastropoda
OrdreNeotaenioglossa
FamíliaVermetidae
GènereDendropoma
EspècieDendropoma petraeum Modifica el valor a Wikidata
Monterosato, 1884

Hàbitat

modifica

El seu desenvolupament es dona a les zones on trenquen les ones, cosa que ha servit com indicador del nivell de la mar en èpoques passades. És típica de les zones càlides on la temperatura superficial a l'hivern no baixa dels 14 °C. En llocs de baixa contaminació.

Distribució

modifica

Sol aparèixer en les zones més temperades de la Mediterrània. En el llevant ibèric, el seu límit geogràfic superior apareix en les costes de Castelló i Columbrets i el límit inferior a Almeria, encara que ha sigut observada a les Illes Chafarinas.[2] En les costes d'Alacant, Múrcia i Almeria arriba a aconseguir un desenvolupament notable amb la formació d'esculls, com els que es localitzen en el Portixol, Penyal d'Ifac, Cap de les Hortes i Illa de Tabarca (Alacant), en Cap de Palos (Múrcia) i en Cap de Gata (Almeria). En les Illes Columbretes les formacions estan menys desenvolupades i formen plaques de reduïda grossària.

modifica

Aquesta espècie apareix al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades com a vulnerable. Així mateix també apareix als annexos II i IV del Conveni de Barcelona, i a l'Annex II de la Convenció de Berna.[2]

La principal amenaça és l'eutrofització costanera a causa d'efluents urbans, emissaris submarins, etc.,[3] la conseqüència de la qual és la proliferació de cloròfits que recobrixen les formacions de vermètids.

Referències

modifica
  1. «Listado de Especies de Invertebrados Vulnerables» (en castellà). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2011. [Consulta: 26 juliol 2011].
  2. 2,0 2,1 Tipificación de las formaciones de la especie Dendropoma petraeum en el archipiélago de las Islas Chafarinas (en castellà). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2008. 
  3. «Integrated Coastal Area Management in Cyprus: Biodiversity Concerns» (en anglès). United Nations Environment Programme, 2007. [Consulta: 7 octubre 2012].

Bibliografia

modifica
  • AZZOPARDI, L. y P.J. SCHEMBRI, 1997. Vermetid crusts from the Maltese Islands (CentralMediterranean). Mar. Life, 7(1-2): 7-16.
  • BALADAMENTI, F., R. CHEMELLO, M. GRISTINA, S. RIGGIO y M. TOCCACELI, 1992.
  • CALVO, M., J. TEMPLADO y P.E. PENCHASZADEH, 1998. Reproductive biology of the gregarious mediterranean gastropod Dendropoma petraeum. J. Mar. Biol. Ass. U.K., 78: 525-549.
  • FEVRET, M. y P. SANLAVILLE, 1966. L'utilisation des vermets dans la détermination des anciens niveaux marins. Méditerranée, 3: 21-33.
  • PIRAZZOLI, P.A., J. LABOREL, J.F. SALIEGE, O. EROL, I. KAYAN y A. PERSON, 1991. Holocene raised shorelines on the Hatay coasts (Turkey): palaeoecological and tectonic implications. Mar. Geol., 96(3-4): 295-311.
  • THOMMERET, Y., J. THOMMERET, J. LABOREL, L.F. MONTAGGIONI y P.A. PIRAZZOLI, 1983. Late Holocene shoreline changes and seismo-tectonic displacements in western Crete (Greece). Z. Geomorphol., 40(suppl.): 127-149.