Obre el menú principal

En anatomia oral dels mamífers, les dents canines són unes dents punxegudes i relativament llargues. Tanmateix, poden semblar més aplanades, fent que s'assemblin a les incisives; en aquest cas, se les qualifica de canines incisiformes. El seu ús principal és agafar aliments amb certesa per esquinçar-los, i de vegades se les usa com a armes. Solen ser les dents més grans de la boca d'un mamífer. Moltes de les espècies que en tenen en tenen quatre per individu, dues al maxil·lar superior i dues al maxil·lar inferior; a cada maxil·lar queden separades entre si per les incisives; els humans i els gossos en són exemples. En molts animals, les canines són les dents més davanteres de l'os maxil·lar.

Infotaula anatomiaDent canina
Detalls
Llatí dens caninus
Identificadors
MeSH D003481
TA A05.1.03.005
FMA 55636 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Gray p.1116
EB Online science/canine-tooth
Terminologia anatòmica
Modifica les dades a Wikidata

Les quatre canines dels humans són les dues canines maxil·lars i les dues canines mandibulars.

En el llenguatge quotidià hom les anomena ullals i, a les Balears, claus -si són de persona- o escàtils si són d'animal, per exemple, les de porc o de porc senglar.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dent canina