Derivació cerebral
Les derivacions cerebrals s'utilitzen habitualment per tractar la hidrocefàlia, la inflamació del cervell a causa de l'excés d'acumulació de líquid cefalorraquidi (LCR). Si no es controla, el líquid cefalorraquidi pot acumular-se i provocar un augment de la pressió intracraneal (PIC) que pot provocar un hematoma intracranial, un edema cerebral, trencament del teixit cerebral o una hèrnia.[1] La derivació cerebral es pot utilitzar per alleujar o prevenir aquests problemes en pacients que pateixen hidrocefàlia o altres malalties relacionades.
 | |
| MeSH | D002557  |
|---|---|
Les derivacions poden presentar-se en diverses formes, però la majoria consisteixen en un allotjament de vàlvules connectades a un catèter, el final del qual se situa generalment a la cavitat peritoneal. Les principals diferències entre derivacions solen ser els materials que s'utilitzen per construir-los, els tipus de vàlvules (si n'hi ha) que s'utilitzen i si la vàlvula és programable o no.[2]
Referències modifica
- ↑ Hlatky, Roman; Valadka, Alex B.; Robertson, Claudia S. «Intracranial hypertension and cerebral ischemia after severe traumatic brain injury». Neurosurgical Focus, 14, 4, 2003, pàg. e2. DOI: 10.3171/foc.2003.14.4.2. PMID: 15679301.
- ↑ Bradley, William G.; Bahl, Gautam; Alksne, John F. «Idiopathic normal pressure hydrocephalus may be a 'Two Hit' disease: Benign external hydrocephalus in infancy followed by deep white matter ischemia in late adulthood». Journal of Magnetic Resonance Imaging, 24, 4, 2006, pàg. 747–55. DOI: 10.1002/jmri.20684. PMID: 16958056.