La descarbonització fa referència a les accions per disminuir de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH),[1] sobretot el diòxid de carboni. El mot carboni no remet al sentit recte de l'àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax.[2] El terme carboni ha passat a designar el conjunt dels sis gasos amb efecte d’hivernacle: metà (CH₄), òxid de dinitrogen (N₂O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF₆) i trifluorur de nitrogen (NF₃).[3][2] Sense descarbonitzar per evitar més GEH en l’atmosfera, l’escalfament global continuarà accelerant.[4]

Mètodes modifica

En principi, hi ha tres mètodes per reduir el volum de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera. El primer és reemplaçar per energia neta els combustibles que al cremar alliberen gasos nocius, el que almenys estabilitza la situació. El segon és capturar i neutralitzar els gasos nocius, el que permet baixar el grau de gasos llibres. Finalment hi ha la compensació, mètode híbrid, que consisteix a compensar les emissions inevitables, com ara a l'aviació, per una captura de l'equivalent, o més, en gasos nocius en un altre lloc.

Referències modifica

  1. «descarbonització». Terme de la setmana. TERMCAT, 01-03-2022. [Consulta: 13 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «El terme carboni: de la química a l'emergència climàtica». TERMCAT, 17-11-2021. [Consulta: 13 setembre 2023].
  3. «Gasos amb efecte d'hivernacle». Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2015-11-18. [Consulta: 17 novembre 2015].
  4. «Objectius de descarbonització per frenar l’avenç del canvi climàtic». Caixabank, 22-11-2022. [Consulta: 13 setembre 2023].

Bibliografia modifica