Dhala (Dali) és una ciutat del Iemen situada a uns 80 km al nord d'Aden, al peu del vessant sud-est del Djabal Djihaf, i a uns 15 km al sud de Qatabah i de l'antiga frontera entre el Iemen del Nord i el Iemen del Sud. És una ciutat petita de pocs milers d'habitants on resideix l'emir de la tribu amiri que habita la regió anomenada Shafil.
El segle xviii el governador, un mameluc dels sultans zaidites del Iemen, es va independitzar, i va restablir l'orde a la comarca, sent reconegut com a cap pel xeic de la tribu dels amiris. Va agafar el títol d'emir i va fixar la seva residència a Dhala, que va donar nom a l'emirat. El 1904 va signar un tractat amb els britànics i va passar a formar part del Protectorat Occidental d'Aden. El 1944 l'emir Nasir va signar una convenció amb el govern britànic per la qual les autoritats de la colònia dirigirien la guàrdia tribal de l'emir i es construiria una pista d'aterratge militar permanent i una escola (que va tenir una mitjana de 50 alumnes). El 1961 l'emirat tenia uns 27000 habitants. Va formar part (1959) de la Federació d'Emirats Àrabs del Sud (de la que fou membre fundador) i després (1962) de la Federació d'Aràbia del Sud i el 1967 va caure en mans del govern marxista que havia proclamat la República Popular del Iemen del Sud. La introducció de l'escolarització i la sanitat van afluixar els llaços tribals; la zona va quedar dins la governació II (muhafazah II). El 1990 el Iemen del Nord i el Iemen del Sud es van unir i el seu territori va constituir el nucli de la governació de Dhala.
