Diàleg

conversa entre dues o més persones

Un diàleg és un tipus de discurs en què l'emissor i el receptor intercanvien missatges alternativament. Pot transcriure's usant signes de puntuació com el guionet o les cometes per marcar que es tracta de discurs directe.

El diàleg és també el nom d'un gènere literari proper a l'assaig on els personatges parlen per intruir-se (i comunicar els pensaments al lector) d'una manera més amena. L'introductor va ser Plató. El diàleg pot aparèixer enmig d'altres gèneres literaris, com la narrativa o la poesia quan se cita el que diu un personatge. Si pertany a la no ficció estem davant de l'entrevista periodística o del diàleg per a l'etnografia. És també el centre del debat, on els participants dialoguen per argumentar la seva postura i no sols per intercanviar informació.[1]

Al teatre tràgic del segle V a.C. es practicà el diàleg estíquic: un tipus de diàleg on els personatges es contesten vers a vers.[2]

La pragmàtica estudia el funcionament del diàleg, atenent a la comunicació no verbal que l'acompanya i a la situació comunicativa. En un diàleg sovint es produeixen inferències i elisions, centre de la teoria lingüística dels actes de parla, promulgada per J.L. Austin i John Searle.[3]

Referències modifica

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.165. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 novembre 2014]. 
  2. Barranco, 1997, p. 118.
  3. G. J., and H. L. J. Vanstiphout. 1991. Dispute Poems and Dialogues in the Ancient and Mediaeval Near East: Forms and Types of Literary Debates in Semitic and Related Literatures. Leuven: Department Oriëntalistiek.

Bibliografia modifica