Dia de la Pachamama
El Dia de la Pachamama, també s'anomena Pachamama Raymi, és una celebració realitzada cada any l'1 d'agost honorant a la Pachamama, una deessa andina, que estan als pobles quítxua i aimara dels Andes de l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile, l'Equador i el Perú.[1][2] Des d'eixe dia es realitzen rituals d'ofrena comunitàries, familiars i individuals durant tot el mes d'agost de cada any.[3][4]
| Tipus | esdeveniment recurrent  | ||
|---|---|---|---|
| Commemora | Pacha Mama | ||
| Dia | 1r d'agost | ||
| Hashtag | #DíadelaPachamama | ||
Aquesta celebració té el sentit cap a l'agraïment, la benedicció i les sol·licituds d' algunes coses que pot oferir la Pacha, que per a ells no és la Terra sino que va més enllà, l'entenen també com a món ple, univers i espaitemps.[5][6][7] Quan fan les seues oracions, agraeixen per coses como el bon temps, la protecció i la generositat i abundància en les collites de les chakras i dels animals.[8][9]
Quan celebren practiquen moltes ofrenes, és a dir, rituals amb símbols per a la deessa que de vegades els incineren o soterren de manera diferent en cadascun dels territoris.
Aquestos rituals tenen com a element fonamental el ayni o principi de reciprocitat de la cosmovisió andina. Els guien líders sabis i de majors en la comunitat.
Ofereixen molts tipus de productes, normalment els que eixe any han sigut els millors, i poden ser tubercles, algunes fruites, cereals, flors, chicha de jora, kintus de coca i tabac…
Origen modifica
Atenent a alguns estudiosos de la història, d'aquesta celebració s’origina a períodes abans a quan arribaren els conqueridors europeus, però que es pot conèixer amb completa veracitat perquè no disposem de fonts suficients. Igualment, es creu que la data és simultània amb la sortida dels sòls en els chakras de quan va a ploure.
Tradicions als països andins modifica
Argentina modifica
En els rituals d'origen quítxua a l'Argentina, més en concret a les províncies de Jujuy i Salta, les ofrenes com, per exemple, a menjar, alcohol, vi, cigarrets, chicha... es posen en una olla de fang que després s'enterra.[9][10]
Tanmateix, els pobles guaranís es caracteritzen per la tradició de consumir en aquest dia una beguda que consisteix en una branca de rude mascle col·locada dins d'una ampolla que conté canya, amb l'objectiu d'aconseguir salut i espantar els mals, segons les seues creences.[11][12][13] D'acord amb la tradició, l'individu interessat ha de preparar amb antelació la beguda, i prendre tres petits glops primerenc al matí de cada primer d'agost.[13]
Bolívia modifica
En els rituals aimara a Bolívia, els rituals d'ofrena inclouen la participació de yatiris, ch'allas, incineració de taules dolces, oferiment de menjar i sang de flama.
Als afores de El Alto, Bolívia, es reben a saquelles persones que viatgen fins al lloc des de la matinada, per a poder agrair el rebut i fer noves peticions a la Pachamama. En el lloc es reuneixen els amautas que guien els rituals, els resos, fent sonar pututus, i corejant jallalla o viva en aimara. Un dels amautas que presideixen els rituals en L'Alt és el amauta Mariano Condori.
Les taules dolces que s'incineren tenen diferents formes e inclouen els "misteris", unes petites taules de sucre amb diverses imatges, com per exemple la del sol o la lluna. També inclouen la planta medicinal wira k'oa, encens, copal o resines aromàtiques vegetals i greix de flama. Una vegada que l'ofrena es troba armada, la hi deu ch'allar (o beneir) amb alcohol, vi o cervesa, per a després col·locar-la en el foc. Els elements oferts han de quedar reduïts a cendres.
Xile modifica
En el nord del pais de Xile, aquesta celebració s'anomena Qulqi Uru (de l'aimara, que es tradueix com a 'Dia de la Plata' , 'Dia de la Sort', o 'Dia de l'Abundància').[14][15]
Perú modifica
En Cusco, el dia pren el nom de Pachamama Raymi, que significa Festa de la Mare Terra. Les ofrenes que es dipositen sobre una manta andina són acompanyades de música, cants i balls prolongant-se tot el mes. Tant els sacerdots i sacerdotesses com els altres participants vesteixen vestits tradicionals andins.
En quítxua meridional de Cusco, una ofrena a la Pachamama es denomina Haywarikuy, i en el cas de l'ofrena realitzada a la Pachamama el primer dia d'agost es denomina Hatun Willka Haywarikuy.
Els xamans es divideixen en tres nivells d'acord amb el seu coneixement sobre la Pachamama: els Pampamisayoq, els Altomisayoq i els Kuraq Akulleq. D'aquests últims es diu que poden comunicar-se amb els déus de la naturalesa.
Les celebracions coincideixen amb la celebració del Dia Nacional de la Alpaca.
Referències modifica
- ↑ «Día de La Pachamama» (en castellà). Turismoi.pe Tu destino es viajar. [Consulta: 21 maig 2021].
- ↑ «Un día como hoy recordamos a la Pachamama» (en castellà). Colombia Informa, 02-08-2015. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Día de la Pachamama: por qué se celebra hoy 1 de agosto» (en castellà). www.cronista.com, 01-08-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Day of Pachamama celebrations in Peru» (en anglès britànic). LimaEasy. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Día de la Pachamama, o día de la Madre Tierra» (en castellà). Argentina.gob.ar, 01-08-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ Lajo, Javier. «Pacha y paqha: tiempo y espacio en la filosofía andina». América Latina en Movimiento, 24-06-2016. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ Arriagada Peters, Leonora; Arriagada Peters, Leonora «Avatares de la forma en el espacio-tiempo Pacha» (en castellà). Tópicos del Seminario, 42, 2019-12, pàg. 165–204. ISSN: 1665-1200 [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ Oliva López, José Carlos. «Día de la Pachamama, un culto a la tierra» (en castellà). El País, 01-08-2021. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ 9,0 9,1 «Día de la Pachamama: cómo agradecer a la Madre Tierra en su día» (en castellà). La Nación (Buenos Aires), 01-08-2022. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ «1 de agosto: Día de la Pachamama | Defensoría del Pueblo - Bariloche» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-05-23. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Tomarse un vasito de caña con ruda para espantar los males». Paralelo 32, 31-07-2022 [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Caña con ruda: ¿cómo y por qué se toma cada primero de agosto?». MDZ Online, 31-07-2022 [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ 13,0 13,1 «Caña con ruda: cómo prepararla para este 1° de agosto». Ámbito Financiero, 31-07-2022 [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ Calderón, Mario Pardo. «Dia de la Pachamama, día de la suerte» (en espanyol europeu). Iquiquevision, 01-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-05-23. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Día de la Pachamama, día de la Madre Tierra» (en castellà). www.conadi.gob.cl. CONADI | Corporación Nacional de Desarrollo Indígena. Arxivat de l'original el 2021-05-23. [Consulta: 23 maig 2021].
Bibliografia modifica
- Seibold, Katharine «Oraciones tejidas: Misaqepi y el despacho a la Pachamama del primero de agosto». Cuadernos de la Facultad de Humanidades y Ciencias Sociales - Universidad Nacional de Jujuy, 17, 2001. ISSN: 0327-1471.